Reportatge de la setmana
Objectiu: temporada de neu
Les restriccions per la Covid-19 i la tancada abrupta de la passada campanya d’hivern no han apagat les ganes i la il·lusió de treballadors de fora del Principat de poder venir a feinejar a Andorra
La temporada d’esquí 19-20, segurament, quedarà per sempre enregistrada en els llibres d’història i d’economia com “la de la Covid”. És a dir, aquella que anava a ritme de ser la més bona en dècades i que, d’un dia per l’altre, es va acabar per obra i gràcia del coronavirus. A més a més, les conseqüències derivades d’aquesta abrupta finalització, i el perllongament del virus, per al qual encara no hi ha ni cura ni vacuna, s’estan deixant sentir de ple en la planificació de la temporada 20-21, dit d’altra manera, la campanya 1 després de la Covid-19.
La situació del Principat, amb més del mil casos diagnosticats durant la segona onada de contagis, així com les restriccions a viatjar imposades a diversos països de l’Amèrica Llatina, sumada a la reducció de les quotes d’immigració semblaven ser un còctel que podia allunyar la voluntat d’aquelles persones que tenien Andorra com un destí de feina de temporada a venir a treballar.
Res més lluny de la realitat. Les demandes de treballadors sudamericans en general, i argentins en particular, continuen sent molt elevades. I gran part d’ells aposten per repetir l’experiència. És el cas del Brian S., que després de diversos temporades venint amb la seva família, té la voluntat de poder quedar-se a viure i treballar a Andorra. “Tinc un precontracte, tot i que de moment se m’ha rebutjat el permís de residència i treball”, va explicar, i va afegir que “Andorra és un país que ens agrada molt i penso que és un gran lloc perquè creixin els nostres fills”. El Brian ja tenia els seus nens matriculats al Maria Moliner d’Escaldes, només pendent de rebre l’autorització per poder traslladar-se.
Un cas semblant és el de l’Eliana Quinlan i la seva parella, el Carlos. Ells ja fa dues temporades que venen durant els mesos d’hivern a Andorra, amb els seus fills, i presten serveis en la restauració. “Tant la meva parella com jo ja tenim el contracte laboral confirmat”, explicava l’Eliana, que va afegir que “cada any hem vingut amb els nostres fills, i mentre han estat a Andorra, han estat escolaritzats a un centre privat, tot i que no hem tingut facilitats per fer-ho”.
Tot i aquests casos, no és només en la restauració que hi ha temporers argentins que tenen intenció de repetir l’estada. Aquest és el cas de l’Estefania H. Natural de Mendoza, ella va viure la passada com la seva primera campanya a Andorra, i malgrat la Covid-19 i no haver pogut tornar al seu país natal fins al juny, vol tornar aquest hivern. “He parlat amb l’empresa que em va donar feina, i me’n tornaria a donar, però tot està subjecte a les quotes del Govern”, lamentava davant la manca de previsió que poden fer.
Però, i arran de casos explicats a les xarxes socials, hi ha cert temor a fer el viatge. En aquest sentit la Lídia R. va explicar que “la meva parella ja té precontracte, però ens fa una mica de temor viatjar per por a un escrache a la frontera”. La Lídia va destacar que “jo estic molt agraïda a Andorra per tot el que ens van ajudar durant la temporada passada”.
La situació és incerta, ja que tal com va explicar Martín Bacer, president de l’Asssociació Argentina d’Instructors d’Esquí, “nosaltres venim d’una temporada de neu en què no hem pogut treballar a l’Argentina” i va recordar que “tot i que alguns ja han tingut contacte amb les estacions amb les quals van treballar, no poden viatjar si no hi ha un contracte de feina degudament legalitzat. Les restriccions per entrar a Europa, si no tens passaport comunitari, són molt importants”. Bacer va afegir que “un dels altres problemes són els vols. Ara mateix, a l’Argentina les restriccions internes són importants i és molt complicat anar a Buenos Aires per poder viatjar”.
El problema de les quotes
A la incertesa que impera en tot el sector turístic, a causa de la pandèmia, cal sumar-hi les que es generen en la contractació de personal de fora d’Andorra, ja que encara no s’han definit les quotes d’immigració que s’obriran des del Govern per aquesta temporada. En aquest sentit, cal recordar que, com va avançar el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, al Diari el passat 13 de setembre, l’executiu té una ferma voluntat de reduir les quotes per aquesta temporada, atenent que d’una banda el turisme que vingui pugui ser inferior al d’altres hiverns, i de l’altra per tal de fomentar l’ocupació al país. Així doncs, el barem de reducció pot anar d’entre un 30 fins al 50% de places, en comparació amb el que es va fer durant la 19-20.
Des de l’executiu, han recordat que no serà fins a finals del mes d’octubre que es publicaran les quotes per la present temporada, però que, en tot cas i tal com va dir el cap de Govern en les respostes a les preguntes televisades que es van emetre dijous, “la reducció serà molt important”. No obstant això, i segons ha pogut saber el Diari, el divendres 25 de setembre, representants del ministeri d’Afers Exteriors es van reunir amb el cònsol general de l’Argentina de Barcelona. Durant la trobada, tot i abordar diferents temàtiques de caràcter bilateral entre els dos estats, la situació dels temporers argentins per la present temporada va estar sobre la taula. El segon país per importància d’arribada de temporers és Xile, amb qui l’executiu també ha mantingut converses les darreres setmanes a través del cònsol honorari al Principat, Carlos Fernando Bontempi, que va explicar que “hem mantingut converses però encara no sabem com es podrà fer l’arribada” i va afegir que “l’allargament de les mesures per part d’Espanya dificulta la situació. Caldrà veure si es pot crear un corredor perquè els treballadors de temporada puguin volar abans del 31 d’octubre i crear un corredor segur”, però va afegir que “aquesta és una negociació que han de fer entre els diferents Governs afectats”.
Cal recordar que Espanya, un dels principals punts d’arribada dels temporers sud-americans, va prolongar fins al 31 d’octubre a les 12 de la nit la prohibició de viatjar-hi si no s’hi anava des d’un país que fos a l’Espai Schengen, dels estats associats a la Unió Europea, dels que hi tenen relació especial com Andorra, San Marino, el Vaticà o els residents d’Austràlia, el Canadà, Geòrgia, el Japó, Nova Zelanda, Ruanda, Corea del Sud, Tailàndia, Túnisia, l’Uruguai o la Xina. Aquesta mesura adoptada pel consell de ministres del govern Sánchez és d’allò més rellevant perquè afecta directament centenars de persones que tenien l’arribada prevista per les dues últimes setmanes d’octubre.
És el cas de l’Andrea T., que té un precontracte per venir a treballar durant la temporada de neu, però que no ha pogut encara cocretar el viatge a causa de les restriccions per volar. “Hi ha una incertesa important, perquè no sabem quan podrem viatjar, perquè hem de fer-ho a través d’Espanya o França” i va afegir que “quan tinguem clares les restriccions i quan podrem viatjar, serà el moment de planificar el viatge. Ens havien dit que se sabria a mitjans d’octubre. Però a hores d’ara encara no sabem res ni tampoc si podrem o no podrem viatjar”.
Adaptació del sector
Grandvalira i Vall Nord Pal-Arinsal van explicar al Diari que s’adaptaran a les restriccions en les quotes d’immigració que ja ha anunciat l’executiu. En aquest sentit, fonts properes a l’estació massanenca van afirmar que “nosaltres el que necessitarem, vistes les primeres previsions, és un 20% menys de treballadors que l’any passat”, però van afegir que “la sort que tenim és que com que obrim 10 mesos a l’any amb les diferents activitats, no necessitem tanta gent de temporada, perquè ja comptem amb una plantilla fixa bastant important, que són residents”.
Pel que fa a les diferents estacions gestionades per Grandvalira, des de la companyia van explicar que “quan es va anunciar la rebaixa de la quota d’immigració, nosaltres ja vam dimensionar la plantilla per aquesta nova temporada amb una reducció del 30%, de mitjana”. No obstant això van comentar que hi hauria determinades feines, com pisters, la gestió de maquinària o els canons de neu... en definitiva totes les que es fan sobre el terreny, que no veurien retallada la seva plantilla, perquè si no, resultaria impossible poder dur a terme les tasques en qüestió. Des del domini van destacar també que “hem de veure quant personal del que ha treballat amb nosaltres abans podem acabar contractant finalment”. Cal recordar que des de Grandvalira ja van ancunciar que l’Après Ski de l’Abarset, un dels de que tenen més afluència en les festes de tarda a les estacions, no s’obrirà.
Dins les posicions que es poden veure més afectades, tal com ha pogut saber el Diari, hi hauria els monitors d’esquí. Les primeres xifres estimen que la davallada de les contractacions en aquesta posició a les diferents estacions d’esquí podria arribar al percentatge del 50%.
Pel que fa a Naturlandia, fonts properes a Camprabassa SA van indicar que “s’està dimensionant en funció de l’evolució de la pandèmia” però que aquesta stiuació no feia preveure que hi hagués canvis significatius en la contractació de personal. No obstant això, i malgrat manifestar la voluntat de poder comptar amb la mateixa xifra de treballadors, les mateixes fonts van indicar que la situació podria variar en funció de com anés la pandèmia.
Al sector hoteler, la situació és semblant. El director de la Unió Hotelera d’Andorra, Jordi Pujol, va xifrar en “unes 4.000” les contractacions de personal de reforç de fora del país durant la passada campanya de la neu. Sobre la temporada 20-21, va destacar que “encara no tenim dades sobre aquesta temporada, però pensem que la baixada de contractacions pot estar entre el 25 i el 50%”. Pujol va afegir que “per això, perquè tota la situació que es viu és molt canviant, el que demanem al Govern és que puguin ser flexibles pel que fa a les quotes”, ja que segons el director de l’UHA aquestes s’haurien de poder anar adaptant.
Per la seva part, Cristina Canut, presidenta d’Autèntics Hotels d’Andorra, va destacar que “haurem de treballar sobre la marxa. Hem de pensar que els hotels de parròquies altes i que es troben a peu de pistes depenen molt dels treballadors temporers, però, podran venir?”, es va qüestionar, i va afegir que “haurem de veure si pujaran espanyols a treballar o no” en relació a la crisi i l’augment de l’atur que hi ha al país veí. Canut va destacar que “es dependrà molt també de les estacions d’esquí i que es pugui fer una campanya de neu. Però sí que ens consta que hi ha algun grup que s’està plantejant si obrirà tots els hotels o no. Anirà tot molt marcat per les reserves que vagin entrant”.
Així doncs, els sectors coincideixen en la importància de poder fer la temporada, però tant empresaris com treballadors resten pendents de la incertesa, d’una banda de la Covidi i de l’altra de les quotes d’immigració.