Cinc mesos de silenci

Cinc mesos poden semblar molt de temps o no. Si ho pensem en dies són aproximadament 160. Durant aquest temps la societat ha viscut moltes coses noves. Temps de canvi, en diuen alguns. Més enllà de la pandèmia que abraçava el planeta, però, la vida continuava i per a altres s’aturava. Com la de la Diana R.S., que va perdre en un fatídic incendi a l’avinguda Carlemany la seva parella i fill. Des de llavors, el seu recorregut no ha pogut continuar de la mateixa forma. “No hi ha dia que no recordi la meva dona i el meu fill. No hi ha dia que no carregui amb la tristesa del que va passar”, diu la Diana. “Sembla que la justícia hagi oblidat el que va passar”.

Després d’aquest temps, ella continua vivint fora de l’apartament que es va cremar. I no només això, assegura que cap companyia d’assegurances s’ha posat en contacte amb ella per indicar-li com han evolucionat els peritatges. Tampoc té resposta del seu advocat. “L’última vegada que vaig parlar amb ell va ser el mes de juliol. En aquell moment m’explicava que s’estaven traslladant a la nova seu de la justícia”, relata. I no només això. La Diana lamenta que finalment no hi ha hagut més interacció per part del comú d’Escaldes, després que es reunís amb la cònsol major, Rosa Gili, poc després dels fets. El que sí que és cert, però, és que ella ja no viu en aquesta parròquia, sinó a la Cortinada, a Ordino. En aquest sentit, la corporació encapçalada per Josep Àngel Mortés l’ha deixada exclosa dels pagaments dels impostos retributius, com el Foc i Lloc.

També des del Govern, el ministeri d’Afers Socials va encarregar-se de fer-li els pagaments de dipòsit d’entrada del nou habitatge. “És cert que m’ho van pagar però només dos mesos després que hi estigués vivint. A partir d’aquí ja no he tingut més converses amb el Govern”. L’afectada es mostra agraïda perquè des de l’executiu li van fer arribar una carta escrita pel cap de Govern, Xavier Espot, en què li donava les condolences. “A vegades aquests petits gestos són importants, però realment voldria que algú fes alguna cosa ja. Necessito que es faci justícia i s’aclareixi tot plegat”.

Recordar els moments d’angoixa per poder fugir de l’apartament i els crits d’aquell moment li provoquen un profund dolor. Fins i tot, és tan gran la tristesa que ha hagut de rebre atenció psicològica. Ara ha estat diagnosticada amb depressió.

I per a més inri, es quedarà sense feina a final de mes. Ella és una treballadora del Punt de Trobada. El seu contracte s’exhaureix a finals d’octubre. “Al cap d’un mes el centre comercial tanca. No sé què faré”. Però ella es considera valenta per trobar una altra feina. Ha estat molts anys cuinera i té un batxillerat de medicina. El que no vol permetre més és que “ningú recordi els meus familiars. Necessito respostes i aclariments per poder-me quedar més tranquil·la”, exposa.

Mentre intenta continuar la seva vida, diu que ja hi ha persones que han tornat a viure a l’edifici cremat. “Com és possible que això passi i jo no pugui ni entrar-hi?”, conclou.