La màquina de diagnosticar el virus

La Yaiza i l’Adelia tenen la titulació d’infermeria acabada de sortir del forn. Són d’una promoció de la Universitat d’Andorra que estarà per sempre marcada per la pandèmia. Malgrat que el confinament va aturar les pràctiques reglades, el voluntariat (al Fènix amb els padrins, als stop labs durant el cribratge massiu) les va fer partíceps en l’emergència sanitària. I ara, en aquesta segona onada del virus, són part de l’equip de la màquina de diagnosticar de dilluns a diumenge en què s’ha convertit l’stop lab instal·lat a la cinquena planta de l’aparcament de Prat de la Creu. Només les quatre taules que ocupa personal de la Creu Roja tenen capacitat per fregar el mig miler de proves TMA al dia. Dijous al migdia les dades recollides des del 19 de setembre apuntaven que ja se’n havien fet prop de 4.400. Personal del SAAS es fa càrrec de dues taules més i de les proves a domicili a partir de les sis de la tarda per a aquelles persones que no s’hi poden desplaçar. Ara, a més, s’hi sumarà un stop lab mòbil.

Un nen plora desconsoladament mentre una infermera del SAAS intenta fer-li la prova. L’objecció al test del palet no entén d’edats i una senyora explica a la sanitària que li ha de passar la vareta per amígdales i campaneta que porta un cubell per si li poden les nàusees. Són les anècdotes d’una jornada marcada per unes rutines de la cadena del testeig. Qui en aquell moment atén la recepció demana les dades personals i deriva: taula 2, taula 4, taula 5, cadascuna de les quals ocupada per un professional que fa la tasca sanitària i un altre que fa l’administrativa. Arribats a la taula, qui s’encarrega de prendre les mostres explica el que farà i un cop culminat el procés introdueix el palet en un tub amb una identificació que s’entra al sistema informàtic. A qui passa la prova se l’adverteix que hi ha unes 48 hores per informar-lo del resultat. Si és negatiu en principi no l’han de trucar. Però sigui com sigui, la informació sempre la pot consultar al seu metge referent. Tres o quatre cops al dia un treballador d’una empresa de transport acudeix per endur-se les mostres perquè siguin analitzades. Una altra pota fonamental de l’engranatge.

La Creu Roja destina divuit persones per cobrir tots els dies de la setmana, tot i que els caps de setmana i festius el nombre de taules i, per tant, de personal és menor. S’han copiat els torns hospitalaris de dotze hores i setmanes de quatre o tres jornades de treball per tal de poder garantir l’horari d’atenció. I sense una data de finalització. “Tal com ho tenim ara pot estar els mesos que faci falta l’operatiu, contemplem festius, vacances....”, assenyala el director de la Creu Roja, Jordi Fernández.

Una noia i el seu pare arriben a peu, l’home l’acompanya a fer-se la prova perquè a la seva classe de l’escola hi ha hagut algun positiu. Ell, mentre espera, explica que torna a estar en ERTO, que l’hotel pel qual treballa va obrir a l’agost però que ha tornat a tancar a l’espera de quina sigui la situació al desembre. És una altra cara del virus, la del cop a l’economia. Per la seva banda, les TMA no s’aturen amb el convenciment que la capacitat de diagnòstic és fonamental per anar davant del virus, per protegir salut i economia dels seus estralls.