'Cas BPA'
Rajoy va demanar el relleu del fiscal per afavorir els Cierco
L’expresident espanyol va reclamar a Martí una trobada amb Iglesias, molt proper al PP i advocat dels exaccionistes
L’ara expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va demanar al també excap de Govern, Toni Martí, que acceptés una reunió amb un emissari que volia intercedir a favor dels exaccionistes majoritaris de BPA, en un gir radical de l’exlíder del PP que ningú ha sabut de moment justificar. L’home clau és Javier Iglesias, El Largo, que es va erigir com l'advocat de confiança del PP quan María Dolores de Cospedal va arribar a la Secretaria General i li va encomanar fer-se càrrec de la defensa de l'extresorer Álvaro Lapuerta. Iglesias va reclamar sense embuts un canvi a la fiscalia general d’Andorra.
Iglesias era també l’advocat dels germans Cierco, i després d’un intent frustrat per part d’aquests per forçar una reunió entre Martí i el seu lletrat, és quan va intercedir Rajoy en persona i va demanar a l’excap de Govern que accedís a trobar-se amb El Largo. Òbviament, el líder taronja va acceptar i és que, estranyament, la Moncloa havia fet un gir radical en el seu posicionament respecte a la intervenció del banc, passant de suposat botxí a presumpte defensor de la causa dels Cierco.
Iglesias és el mateix que va rebre la confessió de l’excomissari José Maria Villarejo que el rei emèrit tenia diners a Andorra i que per això es va aturar la investigació sobre presumptes comptes dels líders independentistes catalans. Martí i el seu amic i exministre Toni Riberaygua es van reunir amb El Largo a Soldeu a principis del 2018 i la consigna era clara i contundent: s’havia de pactar una treva, els exbanquers es comprometien a aturar les demandes i litigis i a retirar la reclamació a l’Estat dels 400 milions d’euros a canvi de no processar cap membre de la família. I un punt molt important: l’acord passava pel relleu del fiscal general, Alfons Alberca, perquè es donava per fet que difícilment es podia rebaixar la tensió sense la complicitat d’aquesta figura judicial.
Martí s’hi va negar en rodó. En el dinar va defensar que Andorra és un Estat de dret i que de cap de les maneres estava disposat a tacar la seva imatge i la del país i que no pensava imposar un relleu per respecte a la independència de poders.
El gran secret
La gran incògnita es manté. Què va induir Rajoy a prendre un paper tan actiu? Tenien els Cierco alguna informació compromesa contra el PP o Espanya? Certament, si es fa un repàs a aquest culebrot, es va passar a veure Espanya com un dels promotors de la nota del FinCEN per la seva creuada contra els polítics independentistes, a verificar un canvi en la relació entre els germans Cierco i la Moncloa, fins al punt que els empresaris andorrans no es van presentar a la citació del parlament català sobre l’operació Catalunya, amb les clavegueres de l’Estat al punt de mira. Probablement Rajoy es va sentir molt alleujat per aquesta plantada, i els Cierco van desaprofitar un altaveu únic per denunciar sense malgastar un euro el que ells consideren una actuació injusta i sense motius contra el banc. Abans, els ministres Xavier Espot i Sílvia Calvó ja havien rebut algunes insinuacions per part d’homòlegs espanyols. El PP havia canviat de bàndol.
MARTÍ HAURÀ DE DECLARA EN LA QUERELLA DE DRETS
La setmana passada s’anunciava en un comunicat que la Batllia ha admès a tràmit l’ampliació de la querella de l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i l'entitat de juristes Drets contra l’excúpula d’Interior per haver ordenat a la policia patriòtica que “coaccionés i extorsionés” els responsables de la BPA per aconseguir els comptes bancaris andorrans d'Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, amb l'amenaça del tancament de BPA com la seva filial espanyola Banco Madrid. Fonts de l’Institut han remarcat que l’excap de Govern Toni Martí, així com alguns dels seus ministres poden ser citats a declarar a la causa si aquesta segueix en curs. Segons les dues entitats, el batlle investiga Rajoy i els seus exministres d'Hisenda, Manuel Montoro, i d'Interior, Jorge Fernández Díaz, per un delicte de falsedat de documents. Des d’àmbits polítics s’apunta que el president de Drets, Agustí Carles, ha estat assessor de Carles Puigdemont i que és un home que destaca per la seva defensa del moviment independentista. La qüestió que plana és si un cop Rajoy i el PP són fora de la primera línia política, els Cierco no hagin optat per utilitzar l’independentisme com a instrument a favor de la seva causa.