Remolins denuncia que s'avali la falta de memòries del treball arqueològic

L’arqueòleg Gerard Remolins assegura que no es rendirà per aconseguir accedir a diferents memòries d’excavacions arqueològiques dutes a terme al país. La darrera resolució del Tribunal Superior arriba com un gerro d’aigua freda per a Remolins i aquest assegura que “potser s’hauran de buscar formes no tan agradables o menys ètiques per poder acabar trobant una solució”. A més a més, al·lega que la sentència del recurs d’apel·lació “dona poder a l’administració pública que no les faci”.

El Tribunal en l’aute apunta que segons la Llei de patrimoni cultural, l’executiu no té l’obligació d’elaborar les citades memòries si la direcció del treball és de la mateixa administració. La legislació, en canvi, sí que obliga que es realitzin si les intervencions les realitzen tercers, amb prèvia autorització administrativa. En aquest sentit, l’especialista diu que “accepta la sentència, ja que al cap i a la fi és blanc o negre”, però que, al seu entendre, “s’interpreta com si hi hagués una segona llei , en què l’administració té deures diferents”.

Cal recordar que Remolins va recórrer a la Batllia contra el Govern per un total de disset peticions d’informació sol·licitades i que no van ser respostes per via silenci administratiu. En la resolució del Tribunal, consta que només se’n tenen algunes a disposició i que la resta o bé es tracten d’intervencions amb memòria en curs de realització o bé que són inspeccions del terreny o treballs realitzats d’ofici pels tècnics de Patrimoni. En tot cas, però, que no s’està incomplint la llei. Una afirmació que Remolins critica, ja que “la justícia reconeix que no s’han fet i ho justifica”.

També el tècnic considera que hi ha una mala interpretació de la Llei i que el fet de no estar redactats aquests informes i, per tant, que no estiguin disponibles, “és un greuge científic. De qualsevol excavació que fem n’hem de deixar un testimoni per a les futures generacions”. I afegeix que “la Llei diu que nosaltres ho hem de fer i el mateix codi deontològic també. Des del punt de vista científic, que l’administració no faci aquesta feina fa que es converteixi en un caçatresors”.