El Consell haurà d'avalar qualsevol operació amb el Fons Monetari Internacional

En un debat que va girar al tomb del prestador d’última instància, el Consell General es va erigir ahir com la institució que tindrà la darrera paraula a l’hora de sol·licitar una operació creditícia al Fons Monetari Internacional (FMI). Fruit d’una esmena del PS transaccionada amb la resta de grups en comissió, aquesta és una de les principals novetats que consten –respecte al text original– en el projecte de llei d’adhesió al principal organisme financer en l’àmbit mundial. D’aquesta manera, tots els acords presos en el si de Govern relatius a l’FMI s’hauran de prendre en consideració a l’hemicicle abans de ser validats a Washington.

“El resultat de la llei és millor del que es va entrar en comissió. La llei preveu que es pugui nomenar un representant de l’AFA, preveu el llenguatge inclusiu i l’autorització prèvia del Consell General”, va celebrar el dirigent del PS, Roger Padreny. No obstant això, al parer de la bancada socialdemòcrata, les modificacions es van quedar curtes, ja que també van presentar un seguit d’esmenes –totes elles rebutjades per la resta de formacions– relacionades amb la limitació d’informació a facilitar a l’FMI, la concreció per escrit de l’import de la quota i la promesa de pagament i altres qüestions de tècnica legislativa.

Per la seva banda, des del Govern i els grups que donen suport a la majoria van anar replicant, tant en el fons com en la forma, les propostes de millora efectuades per l’oposició. “Tinc la sensació que algunes de les esmenes del PS es basen en la desconfiança cap a l’FMI i no podem basar-nos-hi com a país rigorós”, va esgrimir el ministre de Finances, Eric Jover. Així mateix, el portaveu de l’executiu va mostrar-se irònicament sorprès envers alguna de les demandes del PS. “M’estranya que un partit que fa apologia de la transparència sigui reticent a compartir dades amb la institució financera més important en l’àmbit mundial”, va sostenir Jover. De fet, el ministre va anar un pas més enllà i va assegurar que algunes esmenes socialdemòcrates “no tenien gaire sentit” ja que “haurien pogut bloquejar l’adhesió a l’FMI”, en al·lusió a la quota i la promesa de pagament. “Aquesta precisió encotillaria decisions futures.”

Paral·lelament, en el debat d’ahir, com ja va succeir fa dues setmanes, es va tornar a fer referència als 189 membres que integren l’organisme –Andorra serà el 190è– i sobretot als que no en formen part. Aquesta vegada, però, Cuba i Corea del Nord van quedar en un segon pla i van agafar protagonisme els casos de Liechtenstein i Mònaco, que tenen acords amb els bancs centrals de països veïns. “Continuïn buscant un prestador d’última instància perquè amb l’FMI no el tenim i no resol els problemes de tenir fonts de finançament. Cal buscar el camí de les relacions internacionals com Liechtenstein o Mònaco”, va argumentar Padreny, abans d’anunciar “l’abstenció crítica” de la seva formació. “Els ajuts de l’FMI figuren com a última ràtio perquè són els que no pots trobar en el mercat creditici. Els països que han demanat finançament no ho han fet alegres però tenir aquesta assegurança els ha permès no fer fallida com a estats”, va dir Jover. D’aquesta manera, el projecte de llei va comptar amb el suport de DA, L’A, CC i terceravia.