El Govern fixa el 2023 per tornar a la situació econòmica precoronavirus

“Fins al 2023 no estarem en uns nivells que correspondrien als del 2019.” Sota aquesta premissa, el ministre de Finances, Eric Jover, va comparèixer ahir en roda de premsa per presentar el projecte de llei de pressupost del 2021 i les previsions macroeconòmiques per a la resta de la legislatura. En aquest sentit, el titular de Finances va reconèixer que l’executiu es veurà abocat a incomplir durant dos anys la Llei de sostenibilitat de les finances públiques. Així doncs, segons aquests càlculs, serà a partir del 2022 quan l’endeutament de l’administració se situarà en el 38,7% del PIB sense sobrepassar el topall que fixa la legislació. “Estarem per sota, però estarem pitjor del que vam començar en aquesta legislatura i seran deures que haurem d’anar fent en el futur”, va apuntar.

Sobre aquesta qüestió, el ministre també va assenyalar que la previsió de caiguda del PIB per enguany és d’un 10,3%, mentre que de cara al 2021 va pronosticar un “rebot” del 8% en l’economia nacional. “A partir de llavors tornarem a les xifres d’abans de la crisi però amb ritmes de creixement més moderats”, va sostenir Jover, qui va estimar que el 2022 hi haurà una recuperació del 2% i el 2023, de l’1,4%.

Dèficit de 65 milions el 2021

Paral·lelament, el ministre va anunciar que en els pressupostos del 2021 figura un dèficit de 65 milions, amb una previsió d’ingressos de gairebé 400 milions d’euros i unes despeses que s’eleven més enllà dels 460 milions d’euros. Concretament, en comparació amb els pressupostos inicials del 2020, la davallada es concentra en els ingressos patrimonials, que cauen un 44%. Aquest capítol fa referència als dividends que el Govern obté d’Andorra Telecom i FEDA, els quals sumaran una quantitat total de 20 milions d’euros, és a dir, 16 milions menys respecte d’enguany. Ara bé, cal matisar que la diferència és encara major si es tenen en compte els 30 milions que les dues parapúbliques ja van transferir al Govern en plena pandèmia per combatre la Covid-19.

D’altra banda, amb relació a la recaptació d’impostos, cal destacar el descens d’un 23% dels impostos directes, atès que són obligacions tributàries que es graven un any després del seu exercici natural. En canvi, en el cas dels impostos indirectes, disminueixen un 5% ja que tenen un major impacte a mesura que l’activitat econòmica es recupera.

Per tot plegat, el pressupost del 2021 repercutirà en un augment de la dotació del ministeri de Salut (16%) per sufragar les despeses del SAAS i de la CASS, valorades en un increment de 6,6 milions i 5,2 milions, respectivament. A més, el ministeri d’Afers Socials tindrà a la seva disposició 2,4 milions d’euros extres associats als ajuts a famílies i institucions sense ànim de lucre. En dar­rer lloc, el ministeri d’Economia comptarà amb 460.000 euros més per impulsar el Tribunal d’Arbitratge i implantar el bus jove.

El marge d’endeutament

Finalment, Jover va ressaltar la diversificació de l’endeutament que el país ha assolit a través de l’emissió de deute internacional, el deute bancari internacional i també el finançament d’institucions internacionals. Per tant, i tenint en compte que el dèficit acumulat entre el 2020 i el 2021 és de quasi 165 milions d’euros i que el Govern va taxar en 275 milions d’euros l’import de “sobreendeutament”, el ministre va descartar que l’executiu es plantegi recercar noves fonts de finançament. “A dia d’avui ja disposem d’un coixí de 110 milions d’euros en cas d’un element sobrevingut”, va afirmar.