Un inversor estranger triga uns 240 dies a obrir un negoci
L’auditoria de processos administratius detecta 110 punts de millora per reduir el termini
Un inversor estranger que vulgui obrir un negoci a Andorra triga una mitjana de 240 dies des que inicia els tràmits fins que obre el comerç. En definitiva, i en paraules del ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, és un procés “molt feixuc” i que en algunes ocasions provoca que l’inversor “llanci la tovallola”. Així ho va exposar el ministre en la seva compareixença davant la comissió legislativa al Consell General, en la qual va presentar la informació obtinguda arran d’una auditoria de processos que es va impulsar des del Govern i que es va efectuar entre final d’octubre del 2019 i el primer trimestre del 2020. L’objectiu era disposar de dades que permetin simplificar, millorar i reduir els tràmits administratius vinculats a l’empresa: “Teníem inputs que hi havia camí per millorar i hi havia la necessitat d’avançar cap a uns processos més digitals.”
Tant és així que gràcies a l’auditoria han detectat fins a 110 punts de millora que afecten aspectes de la normativa, operatius, organitzatius, però sobretot tecnològics; un aspecte on s’han proposat fins a 93 canvis. En aquest sentit, un dels problemes que va destacar el titular d’Economia és que molts tràmits se segueixen fent de manera manual i això alenteix els tràmits perquè tota la documentació que se’n desprèn s’ha d’arxivar i es dificulta la traçabilitat. Un altre dels elements clau per al ministre és evitar la duplicitat entre el comú i el Govern pel que fa a les demandes d’informació al possible inversor, ja que es produeixen “ineficiències en els tràmits compartits” entre les dues entitats.
Sobre aquest element, Gallardo va indicar que una solució podria ser compartir informació entre les dues administracions. Amb tot, va subratllar en tot moment que la voluntat del Govern no és envair les competències dels comuns, sinó agilitzar els tràmits. Així doncs, les administracions mantindrien els ingressos que obtenen a través de la documentació però es vol evitar la doble comprovació actual que efectuen les dues entitats. I es vol debatre qui hauria d’efectuar la comprovació o com es podrien evitar terminis tan llargs en els processos on el comú entra en l’equació, com són la reserva del nom comercial i l’obertura del comerç, en el qual es destinen 36 dies i 54, respectivament. El ministre va apuntar que la reunió entre les dues entitats serà “imminent”.
D’altra banda, va destacar que l’auditoria els ha servit per adonar-se que la lentitud del procés es deu al fet que es perden molts dies entre tràmit i tràmit, un fet que en part s’explica perquè “el procés és feixuc i es genera un ampli volum de documentació”, però també per “la pròpia gestió dels professionals” que han de proporcionar els documents. És per això que el ministre va explicar que també es reuniran amb bancs, gestors i notaris.
Els primers canvis, el 2021
La reserva de la denominació social i la tramitació de la inversió estrangera directa es podrà fer digitalment el primer trimestre del 2021. Un fet que permetrà que la resolució sigui automàtica i la denominació social, molt més ràpida. “Vam optar no començar amb el procediment més complex perquè podria suposar una inversió de temps més gran”, apuntava. El repte més gran serà digitalitzar el registre de comerç i començaran a plantejar-lo a partir del març.
EL GOVERN ES PLANTEJA ALLARGAR ELS ERTO A AGÈNCIES DE VIATGES I AL SECTOR DE L'OCI NOCTURN
El Govern es planteja allargar els ERTO en el cas de les agències de viatges i al sector de l’oci nocturn. Així ho va explicar ahir el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, que detallava que “són sectors molt castigats” per la pandèmia de coronavirus, ja que la facturació de les agències de viatges ha caigut un 90% i en el cas de l’oci nocturn, es veuen afectats per les restriccions horàries i les discoteques no han obert. “Tot i que el Govern va preveure els ERTO fins al 31 de desembre, sí que es planteja una pròrroga en sectors on hi ha hagut una molt baixa recuperació de l’activitat”, com és el cas de l’oci nocturn i de les agències que, exposava, “s’han vist afectades per restriccions de diversos països quant als desplaçaments i per un canvi d’hàbits en la societat a curt termini, que ara es desplaça amb el seu vehicle” i no fa viatges de gran distància.