L'acord amb Casa Pellissé

Ja no hi ha marxa enrere. L’expedient d’expropiació de terrenys que hi ha al tram entre la Trava i les Bordes de l’Aldosa, a la parròquia de Canillo, per efectuar les obres d’eixamplament i rectificació de la CG-2 ja compten amb l’aval del Consell General després que l’hemicicle aprovés dijous passat –amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el de terceravia– la declaració d’utilitat pública de l’esmentada superfície, d’uns 600 metres de longitud. Amb tot, la propietària expropiada, de Casa Pellissé, no torç el braç davant d’una situació que titlla “d’injusta”.

En un primer moment, la usufructuària dels terrenys assegura haver-se assabentat a través de la premsa de la sessió ordinària de la Cambra que va validar l’expropiació –per la qual rebrà una indemnització de 30.390 euros–, tot i que després admet haver rebut una carta certificada del ministeri d’Ordenament Territorial amb data del passat 11 de març. “Sí que m’havia avisat el Jordi Torres, però els meus assessors i jo ens pensàvem que només era una amenaça”, manifesta. Per contextualitzar, a més, cal recordar que en seu parlamentària Torres va afirmar que des que va prendre possessió de la cartera el 2015 “ens hem reunit més de 20 vegades amb la propietat”, una xifra que des de Casa Pellissé consideren “exagerada”.

Aquest dossier, tal com va afirmar Torres, el va heretar del seu predecessor, Jordi Alcobé, amb el repte de tancar un acord que va estar a punt de materialitzar-se el 2017. “No obstant, el mateix dia que havíem de signar el conveni els propietaris es van posar en contacte amb mi dient que no volien signar. Vam seguir reunint-nos per entendre quin era el motiu pel qual s’havien fet enrere i tot i així no vam poder assolir cap acord”, va exposar el titular d’Ordenament Territorial al Consell General. I quina va ser doncs la veritable raó que va frenar un conveni que roman a Casa Pellissé i al qual només faltava la signatura?

La qüestió, o millor dit, la disputa, ve de lluny. I no se sustenta en arguments de pes per contrarrestar les tesis d’alta sinistralitat de la carretera o la seguretat viària hivernal que defensa el Govern, sinó en el “ressentiment”. I el ressentiment que esgrimeix la propietària té data: 11 de gener de 2006. En aquesta data, Casa Pellissé i el llavors ministre de Turisme i Medi Ambient, Antoni Puigdellívol, van signar un conveni d’arrendament en el qual la propietària cedia un dels seus latifundis al Govern per tal que l’Estat pogués gestionar l’abocament de terres remogudes per la construcció, atès que es tractava d’un context en el qual no es podia procedir a exportar terres generades al Principat cap a l’Estat espanyol. L’espai en qüestió, al costat de l’església romànica de Sant Joan de Caselles, ocupava una superfície d’uns 17.300 m2 i era limítrof amb la CG-2, el riu Valira d’Orient i el riu de la Vall del Riu.

Com a contrapartida, el Govern es va comprometre “a executar un pla de millora de la finca” que, segons la propietària, mai s’ha arribat a produir. A més, afirma que el contracte de l’arrendament, que tenia una durada de dos anys, fixava un preu de 20.000 euros l’any, dels quals afirma que només va rebre una transferència al seu compte corrent. Tenint en compte aquests greuges, la propietària se sent “ofesa” amb el reguitzell de polítics que s’han reunit amb ella i han fet cas omís del compromís que figurava en aquell contracte. I ho té tan present que els repassa amb un bolígraf en un full en blanc; Antoni Puigdellívol, ministre de Turisme i Medi Ambient entre 2005 i 2007; Xavier Jordana, ministre d’Urbanisme i Ordenament entre 2007 i 2009; Gerard Bàrcia, ministre d’Ordenament Territorial entre 2010 i 2011; Jordi Alcobé, ministre d’Economia i Territori entre 2011 i 2015; i Jordi Torres, ministre d’Ordenament Territorial des del 2015. “Cada vegada que he anat a veure un ministre la resposta és que ja ho faran. I els ministres duren quatre anys i se’n van desentenent mentre el problema segueix allà. Només venen a veure’m quan els interessa”, declara.

Per tot plegat, recorda que el 2006 “va fer un favor al Govern” i d’ençà els terrenys segueixen en mal estat, abandonats a simple vista, per tal de conrear tabac “o com si vull fer uns pàrquings soterranis o una gasolinera”. “Jo primer vull que m’arreglin Sant Joan de Caselles i després ja parlarem sobre les bordes de la carretera”, sentencia la propietària de Casa Pellissé, qui se sent “discriminada” per un afer de final incert.