Cessió del sòl zero a canvi de construir habitatge de lloguer

La problemàtica de l’accés a l’habitatge de lloguer preocupa al Govern, conscient que la clau d’una part de la solució està en mans dels comuns, que són els que gestionen la majoria de sòl públic. És en aquest sentit que la majoria al Consell General té a punt un esborrany per modificar la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, amb l’objectiu d’involucrar les corporacions perquè incentivin els promotors a construir edificis destinats a lloguer.

La solució passa per modificar l’actual fórmula de la cessió obligatòria als comuns, un punt delicat que no és fàcil de fer digerir als cònsols tot i compartir el mateix color polític. La proposta de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos se sustenta a abaratir el sòl a canvi de la construcció de pisos destinats a l’arrendament a través de la reducció de la cessió obligatòria.

El document, encara en forma d’esborrany, precisa que durant el termini d'un mes a comptar des de l'entrada en vigor de la llei, els comuns poden decretar en sòl urbà consolidat la reducció temporal del percentatge de cessió obligatòria per a edificis destinats a l'arrendament per a residència permanent, i del seu equivalent econòmic, fins a un zero per cent.

Sacrifici

Òbviament això comportarà un sacrifici per als comuns que no veuen amb excessiu entusiasme aquesta iniciativa tot i que són conscients que el problema de l’habitatge és una bombolla que creix i que fins ara, mesures com la congelació dels preus, no han estat suficients, especialment en un escenari tan hostil amb la Covid-19.

Lògicament s’estipulen uns requisits obligatoris per optar a la reducció de la llicència de construcció. La més destacada precisa que les obres han de tenir com a finalitat construir un edifici destinat íntegrament a habitatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial, amb les úniques excepcions possibles de locals comercials a la planta baixa, o conjuntament a la planta baixa i a la primera planta i al soterrani, d'aparcaments i trasters o magatzems al soterrani, i d’una única unitat immobiliària per a l’habitatge principal de la persona propietària de l'edifici, durant un període mínim de deu anys.

El que fa aquesta proposta és ampliar l’actual forquilla que és competència dels comuns i que actualment va del 5 al 15% de la cessió de sòl urbanitzable consolidat, de manera que es pugui reduir fins al 0% si el constructor decideix l’opció de l’arrendament durant 10 anys.

Les obres s'han d'iniciar en un termini màxim de tres mesos a comptar de la data d'atorgament de la llicència.

La majoria de comuns té fixada una cessió del 10%, menys la Massana, d’un 5%, i Escaldes-Engordany, d’un 15%.

DESCONTENTAMENT AMB LA "POCA" COOPERACIÓ DE LES CORPORACIONS LOCALS

Entre administracions sempre existeixen diferències, encara que aquestes no es visualitzin. El Govern pensa que la solució a l’habitatge la tenen els comuns perquè tenen el sòl. Portes endins de l’edifici administratiu no es dissimula un descontentament amb les corporacions locals –també les de color taronja– perquè no atenen les demandes i peticions de l’administració central per intentar fer front a la greu problemàtica de l’habitatge. Es considera que hi ha poca predisposició per part dels comuns per fer qualsevol reforma amb el tema de la cessió de terreny, però també d'incentius a nivell fiscal –impostos que paguen a nivell comunal–, la taxació del preu del metre quadrat, etcètera. A part d'això que fa referència als pisos de lloguer, també hi ha sobre la taula una idea referent a pisos socials. Consisteix a tirar endavant concessions administratives, que bàsicament és donar un terreny de titularitat pública a una promotora perquè faci pisos socials i els exploti durant uns anys determinats i després tornen a mans del Govern. Es tracta d’una fórmula que funciona en altres països i de forma òptima. També des de l’executiu s’és conscient de les dificultats de rebaixar els costos de la construcció a Andorra per les dificultats del país.