El PS aposta per una política d'habitatge pública, consensuada i planificada

El Partit Socialdemòcrata carrega contra la política d'habitatge del Govern en un comunicat de premsa fet públic aquest matí. La formació considera que "la política d'habitatge del Govern -ara que en coneixem els detalls- incorre en una sèrie d'errors que la faran ineficaç i mancada d'utilitat real per a la ciutadania, ja que no es tracta d'una política en favor d'allò públic i de la majoria".

El Govern, assenyalen en un comunicat, ens presenta Institut de l'Habitatge com la base de la seva política, una política de pedaços, sense planificació, que no resol l'arrel del problema. Optar per la creació d'un nou organisme manifesta el caràcter dilatori de l'acció del Govern, que "externalitza" les seves competències quan ja va suprimir el departament d'Habitatge. Totes les funcions que s’atribueix l’Institut de l’Habitatge, són funcions que hauria de desenvolupar el Ministeri encarregat de l’Habitatge, indiquen.

Aquest nou organisme, afegeix el PS, actuaria com a centralitzador de la política d'habitatge, podent retenir i fins i tot impedir formulacions alternatives que puguin aparèixer fruit dels canvis polítics en el Govern o en els comuns. Així mateix, "entenen que cal aprofitar els recursos i els actors existents, sense necessitat de crear nous ens que només fan que dilatar l'acció pública per garantir el dret a l'habitatge i, eventualment, augmentar despeses derivades del propi funcionament de l’Institut".

La creació d'un fons publicoprivat amb la forma d'un Organisme d'Inversió Col·lectiva (OIC), "la vareta màgica en política d’habitatge del programa de la coalició", anunciada fa un any i mig, "mantindria la iniciativa de la inversió en habitatge en mans privades, quan les polítiques d'habitatge han de ser una prioritat de la iniciativa i inversió públiques".

La Taula de l'habitatge "es troba en mans de la iniciativa privada, ja que propietaris, gestors immobiliaris i professionals del sector es troben sobre representats. Per contra als arrendataris, especialment la joventut, no es troba representada". Hi ha una part important d’interessos, afegeixen, "que segueixen quedant fora".

De manera similar actua la política de reducció de la cessió obligatòria als comuns al 0%. "Entendre aquesta política com a favorable és no entendre que els recursos obtinguts de la cessió poden ser emprats pels comuns per a generar i promoure polítiques actives d'habitatge o altres equipaments i espais públics. La cessió és un benefici públic, per a l'interès general, que reverteix en el benestar col·lectiu", indiquen.

Per tot això, consideren primordial l'elaboració d'un Pacte d'Estat pel Dret a l'habitatge d'Andorra, que sigui el catalitzador d'un Pla pel Dret a l'Habitatge 2021-2026. "Un pla amb un horitzó de cinc anys, que ha de ser elaborat amb tots els actors –públics i privats– implicats en les polítiques d'habitatge a Andorra. Un pla que posi èmfasi en la situació preocupant actual de l'habitatge, i que garanteixi el dret a l'habitatge i la seva funció social".

Al mateix temps, plantegen sis grans reptes a desenvolupar en aquests pla dins el període establert entre el 2021 i 2026: 1. Reforçar la regulació i l'assistència dels pagaments de lloguer per facilitar l'accés i el manteniment de l'habitatge; 2. Augmentar l'habitatge públic; 3. Mobilitzar el parc privat cap a habitatges assequibles; 4. Desenvolupar una política activa de rehabilitació que millori els en-torns més vulnerables; 5. Garantir la funció social de l'habitatge i evitar-ne usos anòmals; 6. Preparar Andorra per afrontar l'envelliment de la població.