L'internet de les famílies

La Covid-19 ha impactat en molts sectors de la societat. Però, tot i que de manera més silenciosa, ha incidit en moltes famílies que esperaven que arribés l’estiu per reunir-se, ja que, de sempre, Andorra ha estat un país d’acollida. No obstant això, les restriccions a poder viatjar oceà enllà o la por a la segona onada de contagis han impedit que moltes famílies es retrobessin a l’estiu austral de l’hemisferi sud, o simplement fer-ho a la vella Europa.

En aquesta situació es troba la Paula R., que va estar varada a Andorra fins ben entrat el mes de juny, i que després, gràcies a tenir un passaport europeu, va viatjar a treballar al Regne Unit, esperant que tornés a arribar la temporada de neu. “Aquest any ja ens hem resignat a no poder viatjar a l’Argentina”, va afirmar.

Similar és el cas de la Mónica M., natural de Bolívia, que fa poc més d’un any que resideix al Principat i en fa dos que no viatja a la seva Santa Cruz natal. “Tenia previst viatjar aquest mes de setembre, però la situació m’ho ha impedit”, va destacar, i va afegir que “no se’n parla gaire, però la situació a Sud-amèrica, ara mateix, està molt complicada. Hi ha molts casos”. La comunicació és el més complicat, ja que entre Bolívia i Andorra hi ha sis hores de diferència. Sobre això, la Mónica indica que “parlem molt per WhatsApp, ja sigui amb àudios, missatges o a vegades fem trucades conjuntes amb els meus pares i els meus germans”.

Es produeixen però també situacions a la inversa. És el cas del Marc P., català d’origen i que ja fa anys que amb la seva família resideix a Andorra. Explica que “tinc una germana que té dos nens petits i que viuen al nord de França i aquest any han decidit no viatjar. Quan ens vam acomiadar el Nadal passat no ens imaginàvem que estaríem tant temps sense veure’ns”. El Marc també va destacar que “el que fem anar més és Skype, connectant el senyal al televisor perquè els nebots ens puguin veure i no s’oblidin de nosaltres!”

Hi ha situacions que són a la inversa, i que ha estat la por al contagi i a la segona onada de rebrots el que va impedir que un resident al Principat sortís a veure la seva família. L’Andrés, gallec de Ferrol, va decidir no viatjar aquest estiu a la seva Galícia natal per veure la família. “La situació que estem passant no m’oferia les garanties necessàries per tal de viatjar”, explicava. L’Andrés, per parlar amb la seva família, utilitza el telèfon i els missatges.

No obstant això, el col·lectiu argentí és un dels més afectats, i tant els que s’han quedat a Europa a passar l’estiu com els que són residents fixes al Principat, no han pogut viatjar al seu país d’origen. És el cas de la Lídia Rosa. Després de fer la temporada d’hivern, la Lídia es va traslladar a Portugal a fer la campanya d’estiu i preveia viatjar a l’Argentina entre una temporada i l’altra. La Covid-19 va truncar aquest viatge. “No és gens fàcil no poder veure la família. És molt dur”, afirma, i recorda que té dos fills grans a l’Argentina i que “fem anar qualsevol sistema per comunicar-nos: Skype, WhatsApp... Per sort internet ha servit per fer més portables aquests moments tan complicats”.

Tristor per la distància

La Flor M., que fa dos anys que no viatja a l’Argentina, expressa la mateixa tristor. “Jo fa quatre anys que visc fora, i sempre hi anava un cop a l’any o almenys buscàvem un punt en comú com els Estats Units per trobar-nos amb la família. Però aquest any no podrem fer res; la situació és molt complicada”, va destacar. A més a més, la Flor afirma que “sembla que aquest any, amb el ritme que va tot plegat, i el complicada que és la situació a l’Argentina, per les festes tampoc es podrà viatjar”, i afegeix resignada que “sort en tenim de videotrucades o Facetime”.

Així doncs, en temps de Covid, la taula de salvació de moltes persones està sent internet. Moltes d’aquestes persones que es troben lluny dels seus països natals, i encara més important, separats per milers de quilòmetres de les seves famílies, han trobat amb les xarxes socials i la missatgeria la taula de salvació per no perdre el contacte amb els seus éssers estimats, o per veure créixer els més petits i no caure en l’oblit de les personetes que s’estan formant.

La distància és molt dura, però tots conflueixen a afirmar que ho era molt més abans que s’inventessin les videotrucades, els whatsapps i les xarxes socials. En temps de pandèmia, la tecnologia ha fet molt per mantenir vius els contactes.