Salut

El programa de cribratge detecta tres nous càncers de mama

Des de l’inici de la ronda de detecció precoç només s’han realitzat 1.789 proves diagnòstiques per l’impacte del coronavirus

El programa de cribratge detecta tres nous càncers de mamaFernando Galindo

Creat:

Actualitzat:

El ministeri de Salut ha detectat tres càncers de mama des de l'inici de la setena ronda del programa de detecció precoç de l'afecció a través de la realització de 1.789 mamografies. El nou programa té una durada de dos anys i s'allargarà fins al desembre del 2021. Així, el ministeri ha enviat un total de 5.389 cartes a dones que es troben dintre de l'edat elegible per realitzar el cribratge mamari. La cap d'àrea del departament de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal, va posar en relleu que l'índex de participació en el programa s'ha vist incrementat des de la primera ronda, que es va realitzar el 2008-2009 i en la qual van participar un 19,74% de les persones a les quals es dirigeix el cribratge. "En la darrera ronda ens vam situar al 50,45% de participació, que suposa una xifra molt rellevant, ja que el més important és que les persones hi participin i que puguem assolir l'objectiu del programa: reduir la mortalitat de la malaltia", va destacar.

En aquest sentit, la cap de l'àrea va explicar que la innovació del cribratge a Andorra en un principi no generava confiança entre la població, però amb el pas del temps "hem aconseguit que creguin en el programa i a poc a poc puguem incrementar el nombre de mamografies". I va afegir que malgrat que fins al final de la ronda no hi haurà el percentatge de participació concret, cal tenir en compte que "l'inici del cribratge ha estat complicat per l'arribada del coronavirus, que ens ha aturat durant molt de temps les proves diagnòstiques". Tanmateix, va indicar que des del ministeri s'està treballant per realitzar totes les mamografies programades abans que acabi l'any.

Grup diana del cribratge

El ministeri també va exposar que des del gener s’ha ampliat la franja d’edat del grup diana a qui va adreçat el programa, augmentant l’edat de les participants fins als 74 anys. Vidal va manifestar que fins a aquesta ronda només es podien acollir al cribratge les dones d’entre 50 i 69 anys i amb l’última avaluació del comitè director “vam observar que cada vegada les dones tenen més esperança de vida i té més sentit que el programa vagi més enllà en el temps”.

Les autoritats sanitàries també destaquen que tots els centres radiològics d'Andorra participen en el programa de detecció precoç. Un fet que la cap de l'àrea considera que és molt rellevant perquè no només hi ha una visió de la mamografia, sinó que a banda del centre radiològic també disposen de dos professionals que analitzen la prova diagnòstica per verificar amb la màxima exactitud si les conclusions extretes són correctes. "Per una banda tenim el centre que realitza la prova i interpreta el resultat, però també disposem de dos radiòlegs independents que realitzen una altra anàlisi de la prova per verificar el diagnòstic", va assenyalar. D'aquesta manera, va apuntar que si els dos experts extreuen les mateixes conclusions, no hi ha debat possible, però si discerneixen en opinions, "s'haurà de dirimir per consens per saber què és el que realment mostra la mamografia".

Quant al procediment per participar en el cribratge, la cap va expressar que les persones del grup diana reben una carta oferint-los la possibilitat de fer-se una mamografia i un cop realitzada la prova, si el resultat no mostra cap troballa inusual, tornen a ser contactades al cap de dos anys per realitzar una altra exploració mamària. Així, en cas que es detecti alguna anomalia en la mamografia que requereixi estudis complementaris per verificar l'afecció, s'informa la pacient de la situació i es lliura un diagnòstic amb les indicacions corresponents.

ASSANDCA INICIDEIX EN LA RADIOTERÀPIA

El president d’Assandca, Josep Saravia, va reiterar la necessitat de que Andorra disposi d’una unitat de radioteràpia per agilitzar el tractament contra el càncer i reduir la incidència i mortalitat d’aquesta patologia. “Si tinguéssim els estris necessaris per detectar la malaltia en una fase inicial l’índex de mortalitat es reduiria amb escreix, però amb els mecanismes actuals no és possible”, va dir. Tanmateix, va afegir que el programa de detecció és una bona iniciativa, però va exposar que també s’hauria de fer una campanya perquè les dones que no es troben en l’edat es puguin autodetectar.

tracking