Hipotecar-se per la crisi

La crisi econòmica sorgida el 2007 va provocar la fallida i la ruïna de molts sectors, particularment dels gestors immobiliaris i de la construcció. Aquest és el cas d’un home que va ser jutjat ahir pel Tribunal de Corts acusat d’un delicte d’administració deslleial per haver hipotecat un pis que no era seu per poder sufragar la manca de liquiditat que tenia. L’acusat és un veterà promotor immobiliari que regentava una societat amb diversos socis, entre ells el difunt marit de la dona que ha interposat la denúncia.

Durant la vista oral a la seu de la Justícia, el processat va acceptar haver hipotecat l’immoble propietat de la dona, però en tot moment va afirmar que ho havia fet inconscientment. D’aquesta manera, va explicar que en el moment de construir un bloc de pisos a Santa Coloma, cada soci tenia la possibilitat de comprar un habitatge i ambdós ho van fer, però en cap moment van passar pel notari a fer efectiva l’escriptura de l’immoble. Llavors va arribar la crisi immobiliària i el processat es va veure obligat a hipotecar tots els béns patrimonials que tenia al seu nom, entre els quals el pis per un valor de 528.000 euros, el qual figura com a propietat de la societat. I aquí s’inicia l’odissea bancària per saldar els problemes econòmics de l’home.

Segons va assegurar l’acusat, va haver de realitzar fins a dos ajornaments per no poder fer front a les mensualitats, un el 2012 i l’altre el 2015, després de passar per la Batllia. A més, des de l’entitat bancària creditícia van assegurar que actualment té diverses quotes sense pagar i en qualsevol moment li podrien executar la hipoteca. Per la seva banda, la denunciant i propietària del pis va indicar que el processat mai li va demanar permís per hipotecar l’habitatge.

Amb tot, l’acusació particular va sol·licitar una pena de tres anys de presó ferma, però amb la possibilitat d’evitar la garjola si en un termini de sis mesos l’acusat escriptura el pis a nom de la seva clienta i cancel·la el crèdit hipotecari. La lletrada de la defensa va manifestar que el processat té a la venda tot el seu patrimoni per poder saldar el deute contret amb l’entitat bancària i poder tornar el pis a la propietària i, per aquest motiu, va demanar que si el tribunal el considera culpable se’l condemni a la pena mínima de tres mesos condicionals.

Al seu torn, la Fiscalia va sol·licitar una pena de divuit mesos de presó condicional amb un període de suspensió de quatre anys i el pagament de les despeses processals.