Crit d'alerta dels sanitaris que treballen en primera línia contra el coronavirus

El rebrot de la Covid-19 ja es deixa notar a l’activitat hospitalària, malgrat que la pressió assistencial no estigui ara per ara als nivells de la primera onada. I amb la nova irrupció de casos de coronavirus al centre sanitari creix el malestar de part de personal, molt especialment aquell que està en primera línia de la lluita contra el virus, pel que considera manca de planificació de la direcció per combatre amb més garanties i recursos aquesta segona onada. Una de les qüestions que està generant més malestar és que no s’hagi format el personal d’altres àrees per atendre amb una major capacitació pacients Covid. Durant la primera onada tothom va entendre que la irrupció de la pandèmia va agafar desprevingut el sistema sanitari andorrà, exactament igual que els sistemes d’arreu del món. I que, per tant, es va haver d’improvisar sobre la marxa plans i protocols i reciclatge del personal sanitari per atendre tasques que no són les pròpies. Per aquesta, però, s’esperava que s’haguessin impulsat formacions per millorar la capacitació dels professionals que hauran d’ajudar quan la Covid irrompi amb més força a l’hospital. I no ha estat així, lamenten.

Les queixes estan especialment concentrades a l’UCI, entre el personal de quiròfan i també els professionals de planta. La unitat de cures intensives ha de tractar els pacients més greus, una feina dura però també complexa, adverteixen fonts consultades. El que s’esperava és formació per a personal aliè, per exemple en l’ús i el maneig de respiradors. De fet, durant la primera onada personal de quiròfan va donar suport i des d’aquesta àrea, apunten, també s’esperava tenir eines extra per fer el suport amb una major preparació. I també lamenten que no s’hagi fet malgrat la certesa que la segona onada arribaria tard o d’hora. De fet, el personal de quiròfan es queixa, a més, que ha treballat a un ritme molt alt durant l’estiu perquè calia resoldre les llistes d’espera d’intervencions quirúrgiques generades durant el confinament. No s’acaba d’entendre, però, que també s’hagin inclòs intervencions no urgents quan no hi havia necessitat de programar-les amb tanta rapidesa. Quant al personal de planta, s’apunten deficiències com ara que hi hagi personal atenent malalts de coronavirus sense una formació específica i que, a més, s’hi destinin professionals acabats d’incorporar, sense la suficient experiència.

Per tot plegat, el que es critica és que no s’hagi actuat amb la suficient planificació per poder fer front a la segona onada i que els professionals i els serveis que des del març estan en primera línia de la lluita contra la pandèmia hagin d’afrontar el rebrot sense els recursos extra que s’esperaven. I amb l’afegit que acumulen nivells de cansament que són molt elevats.

PIQUÉ DESCARTA EL COL·LAPSE DEL SISTEMA SANITARI TOT I QUE ADMET CERTA PRESSIÓ

“No hi ha risc de col·lapsar el sistema sanitari.” Així de contundent és va mostrar el director general del SAAS, Josep Maria Piqué, en les dues ocasions que va comparèixer ahir, en una roda de premsa amb el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet a la tarda, i al matí durant el webinari de l’Empresa Familiar Andorrana que abordava la digitalització del sistema sanitari del Principat. No obstant això, el dirigent del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària sí que va admetre que hi comença a haver certa pressió a l’hospital de Meritxell. “Estem en plena segona onada de contagis de la Covid-19 i sí que comença a haver-hi pressió a l’hospital”, va indicar Piqué, que tot seguit va afegir que “tenim encara molt de marge perquè només s’estan utilitzant, a dia d’avui, el 25% dels recursos que tenim destinats per tal d’atendre els pacients de Covid-19”. El director general del SAAS va fer referència que calia veure com es podia afrontar l’hivern, i va preveure que serà “llarg i dur”, a la vegada que va recordar que malgrat la gran quantitat de casos la letalitat és molt baixa en comparació amb l’entorn. A més a més, i en el marc de la digitalització del sistema sanitari, Piqué va apostar perquè des de l’executiu s’invertís en salut, ja que, segons ell, aquest pot ser un dels motors que ajudi la transformació econòmica del Principat.