Consens polític per a la negociació amb Europa

L’edifici de Radio Andorra va ser testimoni ahir d’una imatge gairebé inèdita durant aquesta legislatura, que se sustenta en l’escenificació del consens entre el Govern i les cinc forces parlamentàries. En aquest cas, el consens es va materialitzar en l’acord polític per reforçar la posició negociadora d’Andorra en l’acord d’associació amb la Unió Europea. D’aquesta manera, de la rúbrica de la signatura del cap de Govern i els presidents dels grups parlamentaris emana un mandat polític i una metodologia de treball que haurà de pilotar el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba.

En aquest sentit, el document deixà palès que l’objectiu principal de l’acord polític és “establir el el marc general de desenvolupament dels treballs de preparació de les sessions de negociació pendents per tal d’obtenir un acord d’associació que, mitjançant la seva aplicació, beneficiï Andorra i en cap cas pugui representar una recessió amb relació a la situació actual”. Així mateix, l’escrit també constata que l’acord “ha de permetre l’establiment dels treballs necessaris per a la reorganització de les estructures públiques i dels seus procediments amb la finalitat de poder implementar l’acord d’associació i, especialment, adoptar el cabal de la UE de manera satisfactòria”.

Els compromisos

Una de les aportacions que terceravia va reivindicar per donar suport a l’acord i que es veu reflectida en el text és la realització d’estudis d’impacte. Sobre aquesta qüestió, el document manifesta el compromís del Govern “per adoptar mesures concretes per tal d’obtenir els informes d’avaluació sobre els impactes econòmics i socials, tant sectorials com generals, de la participació d’Andorra al mercat interior de la Unió Europea”.

Paral·lelament, en un termini de 15 dies, cada grup parlamentari haurà de tenir designat un interlocutor perquè estigui present en les reunions prèvies i posteriors a cada sessió negociadora que convocarà la secretaria d’Estat d’Afers Europeus, a fi de retre comptes. De la mateixa manera, en un termini de 30 dies s’haurà de celebrar una primera reunió entre els integrants de l’acord polític i a partir d’aquí es determinarà el calendari anual de les trobades, que podran tenir també caràcter bilateral i donar cabuda a les síndiques generals, a altres membres de l’executiu o fins i tot als principals agents socioeconòmics. De cara al 2021, Riba va definir l’avenç en la negociació de la lliure circulació de mercaderies i persones com els principals reptes a assolir.

Les intervencions

En el torn d’intervencions, el cap de Govern, Xavier Espot, es va congratular de comptar amb un “mínim comú denominador en el qual tothom se senti còmode”. Igualment, va desitjar que aquest consens també es traslladi a la ciutadania en el procés participatiu que es realitzarà per sotmetre l’acord a votació. Per la seva banda, el president del grup parlamentari del PS, Pere López, va sostenir que “les sensacions són agredolces”, ja que, per un costat, es va mostrar satisfet d’haver aconseguit una major transparència amb l’acord però, per un altre, va lamentar que els consensos no es materialitzin també en matèria d’habitatge o justícia. Des de terceravia, Josep Pintat va expressar les seves “esperances perquè el text constitueixi un instrument útil per aprofundir en les relacions amb la Unió Europea”. En darrer lloc, tant DA, com L’A i CC van recalcar que es tractava d’un dia històric en escenificar una única veu per dirigir-se a Europa.