El Govern vol que els seus cònsols plantin cara a Gili

El Govern està convençut que la cònsol escaldenca, Rosa Gili, envaeix competències de l’executiu amb el paquet d’ajudes que el comú socialdemòcrata va aprovar per als ciutadans que pateixen els efectes de la pandèmia. A parer del cap de Govern, Xavier Espot, les mesures aprovades per la corporació comunal fins i tot provoquen que hi hagi ciutadans de diferents categories segons la parròquia on viuen. Per tal de tenir-ne una certesa jurídica, l’executiu està en espera del resultat d’un informe que ha encarregat i que determinarà les competències de cada organisme.

Malgrat tot, ni el Govern ni la majoria parlamentària que li dona suport tenen clar què fer amb aquest informe, ja que són conscients que portar la qüestió al Tribunal Constitucional pot ser una arma de doble tall. I és que tant si l’Alt Tribunal els acabés donant la raó com si no, el missatge polític que transcendiria és que l’executiu hauria portat a la justícia un ajut als ciutadans en un moment social molt delicat. Per això, la intenció de Govern és que siguin els cònsols de DA els que es posicionin en contra de l’acció de la mandatària socialdemòcrata per poder-se’n mantenir al marge.

Patata calenta per als cònsols

L’executiu té la voluntat d’explicar el resultat de l’informe encarregat als presidents dels grups de la majoria per acabar de decidir com actuarà. De moment, però, el posicionament de la majoria passa per no involucrar-se directament i opta perquè el Govern es reuneixi amb els cònsols demòcrates i els demani la seva implicació. Dit d’una altra manera, que siguin els mandataris comunals de DA els que plantin cara a Gili per haver provocat una situació desigual entre ciutadans de parròquies diferents.

El plantejament, però, no agradaria tampoc als cònsols, que prefereixen mantenir-se al marge de la polèmica. Un posicionament que adopten, en la majoria de casos, no pas perquè no comparteixin la visió del Govern, sinó perquè entenen que criticar les ajudes que dona un altre comú pot resultar contraproduent. A més, cada parròquia argumenta que té una situació diferent, amb les seves particularitats, i que no totes requereixen les mateixes ajudes. Dit d’una altra manera, les necessitats de Canillo no són les mateixes d’Escaldes o d’Andorra la Vella. Ningú vol, doncs, posicionar-se i prendre les regnes de la polèmica que, malgrat pugui ser o no legítima, té una lectura política difícil de defensar.

Control de les ajudes

L’enuig de Govern amb Escaldes rau en el fet que entén que el comú no té les eines necessàries per fer un control sobre les ajudes, fet que pot acabar generant “una disbauxa” i fins tot provocar enriquiments injustos a alguns ciutadans que es beneficiïn de mesures parroquials i governamentals al mateix temps. En el seu moment, Espot va posar d’exemple que podria succeir que una persona en ERTO amb una reducció de sou de 100 euros es beneficiés de la rebaixa del vint per cent del lloguer decretada per Govern i d’una ajuda de 150 euros més del comú, fet que provocaria que acabés tenint més ingressos que treballant.

El malestar de l’executiu és important, ja que entén que en un moment tan complicat com l’actual tothom hauria de remar en la mateixa direcció sense fer distincions entre territoris. A més, recorda que la Llei de serveis socials i sociosanitaris defineix les competències que tenen els comuns i els concedeix poder de decisió en escoles bressols, esplais i gent gran, però que el paquet de mesures del comú d’Escaldes també preveu ajuts per baixa per la Covid-19, com a complement de l’ERTO o per al lloguer de l’habitatge.

MARTÍ RECLAMA ALS CÒNSOLS CONSENS

L’excap de Govern Toni Martí va fer una crida dimarts a la unitat dels diferents organismes polítics del país. A través d’una piulada al seu compte de Twitter, Martí va celebrar que totes les forces parlamentàries i el Govern signessin un document d’entesa per avançar conjuntament en l’acord d’associació amb la Unió Europea. En el mateix tuit aprofitava per afirmar que “en plena pandèmia caldria també intentar consensuar les ajudes que es donen des dels comuns perquè si és ben cert que hi ha set parròquies, més cert és que tan sols hi ha una Andorra”, en una referència clara a Rosa Gili.