Llarga espera per sortir d'Andorra

Més de dues hores d’espera per aconseguir entrar en territori català. Aquest és el panorama que es van trobar ahir residents i nacionals que van voler passar la frontera del riu Runer al llarg de tota la jornada. Cues de fins a dos quilòmetres per poder justificar el seu pas al país veí.

L’entrada en vigor de les noves restriccions de mobilitat imposades per la Generalitat va crear incertesa i dubtes entre la població. És cert que tant el Govern andorrà com el català havien anunciat que per poder moure’s pel territori era necessari omplir un justificant d’autoresponsabilitat, a més de poder demostrar el motiu, ja fos per desplaçar-se a una altra autonomia que no compti amb el confinament perimetral, salut o cura de persones que necessiten atenció, entre d’altres. Tampoc s’ha d’oblidar que qualsevol ciutadà que es trobi fora del Principat té dret a tornar al seu país d’origen. En el cas dels estudiants, aquests tenen dret a desplaçar-se fins al centre en cas d’assistència presencial.

Però, sorpresa, el formulari només accepta aquelles adreces que comptin amb un codi postal català. Això va generar neguit i alguns, fins i tot, van posar l’adreça de la capital alturgellenca per justificar que necessitaven mobilitzar-se.

El cert és que des del departament de Transports i Mobilitat de Catalunya van informar al Diari que el més important era poder justificar la causa més que el full de responsabilitat, que serveix bàsicament com a mètode de control per als serveis catalans. Sigui com sigui, però, la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, va insistir ahir en roda de premsa de la necessitat de dur-lo a terme i que, tenint en compte que el full no permet registrar-se amb una direcció andorrana, “recomanem que s’imprimeixi i s’omplin les dades manualment”.

Tot i això, sembla que ahir el més important no era la burocràcia, sinó aconseguir mantenir la calma i ser pacient per arribar a la destinació final. La Maria (nom fictici) va explicar que només per baixar a Manresa, al Bages, va tardar més de quatre hores per arribar-hi, una idea que se li fa difícil pensar que es pot tornar a repetir de cara als pròxims dies si necessita desplaçar-s’hi.

I per a més inri, resulta que en realitat ahir, almenys durant el matí, era un “control” i recordatori de l’entrada en vigor de la normativa, més que “l’estrica restricció en si”. Amb tot plegat, des d’Afers Exteriors haurien demanat a la Generalitat i al govern de Madrid que a partir d’ara s’intentin agilitzar els controls per evitar les esperes infinites, tal com es va aconseguir durant la primera onada de la pandèmia.

Tot plegat, una nova normalitat que ja no és la primera vegada que la població viu en els darrers mesos. De moment, sembla que Catalunya mantindrà aquesta restricció durant almenys 15 dies. En cap cas vol dir que no s’allarguin. També a França cal recordar que hi ha imposades restriccions de mobilitat que afecten aquells interessats que vulguin viatjar al territori veí. Les fronteres ara per ara no estan tancades, això és cert. La ministra confia que no passarà. Tot plegat, un “malson” que es confia plenament que serveixi perquè no afecti el Nadal ni tampoc la temporada d’esquí.