Lluitar contra el gegant magenta

És com si FEDA vengués cotxes elèctrics. Potser està relacionat amb el seu negoci, però no és el seu core business”, expressa una de les múltiples veus del sector privat de les telecomunicacions que ha sol·licitat preservar el seu anonimat en l’elaboració d’aquest reportatge, en el qual Andorra Telecom ha declinat participar atès que hi ha una pregunta parlamentària en curs del conseller del PS Jordi Font.

L’aposta per diversificar les fonts de finançament d’Andorra Telecom fora del seu àmbit monopolístic de les telecomunicacions confronta amb la majoria d’empreses tecnològiques d’aquest país, que veuen trepitjat part del seu nínxol de mercat i reduïda la seva cartera de clients sense tenir l’oportunitat de competir en igualtat de condicions. “És un monstre econòmic i qualsevol empresa de fora que vulgui fer negocis al país sap que si mai té una necessitat informàtica només contactarà amb Andorra Telecom perquè té una base de clients molt important. És com comparar un Mercadona i una botiga de queviures”, apunta la mateixa veu, en al·lusió als partnerships de la parapública. Un d’aquests exemples és la multinacional nord-americana Fortinet, una companyia focalitzada en la comercialització de software de ciberseguretat. “És bastant contradictori que siguis un monopoli i després com a companyia parapública que estiguis revenent equipament d’un privat a particulars”, sosté un altre professional del sector.

La participació als concursos

Els concursos públics són un dels camps que sovinteja l’operador de telecomunicacions. En aquest sentit, la parapública ha rebut nombroses adjudicacions en els darrers dos anys que, tot i estar emparades per la Llei de creació de la societat pública d’Andorra Telecom, han generat malestar entre altres aspirants amb menys múscul econòmic. “Andorra Telecom té les capacitats legals per fer-ho, no està fent intrusisme, però potser s’hauria de revisar més el pla estratègic de l’empresa. No s’ha preparat l’entrada d’Andorra Telecom al mercat, ens l’hem trobat d’un dia a l’altre”, diu una de les fonts consultades. Un altre cas és el de Josep Arasanz, CEO de Solucions, SA, que lamenta haver-se trobat el gegant magenta en concursos d’auditories informàtiques o de renovacions de la xarxa wifi, precisament convocats per altres parapúbliques com el SAAS o la CAAS o fins i tot per corporacions com el comú d’Ordino.

“No té sentit que l’operadora que estem pagant entre tots inverteixi els diners a fer-te la competència”, manifesta Arasanz. “Nosaltres estem desenvolupant una aplicació en termes d’smart city i ells estan entrant en aquest sector forçant els nostres clients per agafar la seva opció amb directrius que arriben des del propi ministeri d’Economia”, denuncia. En concret, Arasanz no assenyala tant la companyia, sinó les decisions polítiques que hi ha dar­rere per quadrar els números d’Andorra Telecom a partir d’inversions. “Jo ja entenc que això és una font d’ingressos per al Govern, però mentre hi hagi un monopoli no sé fins a quin punt és correcte per a la competència dins del sector de les TIC perquè això a nosaltres ens genera pèrdues econòmiques”, declara el CEO de Solucions, SA. De fet, assegura que el 2017 van dirigir-se a Andorra Telecom per oferir un producte informàtic relacionat amb la gestió de flotes “i després de tres reunions ens van dir que no els interessava. I ara tres anys després estem competint per clients que podíem haver fet conjuntament”, exposa.

“Ens sobta que una empresa tan gran que ofereix altres serveis s’hagi ficat en la venda de routers quan els preus són molt competitius i no hi ha gaire marge de benefici”, comenta un empresari focalitzat en la venda al detall de hardware. “Si es presenta a edictes de tan poca envergadura vol dir que té una necessitat. Ens hem trobat en situacions en què un client volia dos portàtils i es feia un pressupost de 1.000 euros i Andorra Telecom era allà. Això genera molta inseguretat i la gent que dirigeix l’empresa s’hauria de qüestionar si aquesta és realment solvent”, afirma. A més, pel que fa als concursos, posa de manifest que no parteixen en igualtat de condicions. “Si jo sé que sortirà un edicte em puc preparar amb molta més antelació, puc aconseguir formar una persona, puc aconseguir millors preus... i la resta d’empreses quan surt l’edicte en el plec de bases tenim un temps limitat”, considera.

Per la seva banda, des de la direcció de Televalls, Àlex Rayo critica la “competència deslleial que ens estan fent”. “Nosaltres instal·lem centraletes i ells estan venent el mateix producte amb un lloguer de les línies molt més econòmic”, diu amb referència a Vallnord-Pal Arinsal, un dels clients que han perdut recentment per canviar les centraletes per les d’Andorra Telecom. “Un comercial va anar a oferir una xarxa de wifi per a totes les pistes d’esquí i els va acabar muntant una centraleta. A ells els és igual llogar les línies perquè tenen un cost zero, però tot i així demanen 30 euros al mes, mentre que els nostres clients han de pagar 90 euros mensuals només pel lloguer de la línia. He parlat diverses vegades amb Andorra Telecom per mirar de buscar una solució sense que rebentin els preus del mercat però no volen baixar del burro i ens tenen agafats per tot arreu”, argumenta Rayo.

Amb tot, malgrat voler mantenir-se en la privacitat per la dependència envers Andorra Telecom, les veus consultades coincideixen a sub­ratllar que la parapública “és un actor central imprescindible en l’ecosistema de les telecomunicacions”. Si bé és cert que la compa­nyia està obligada a buscar altres fonts de finançament atès que els ingressos pel roaming tenen una data de caducitat que podria finalitzar amb l’acord d’associació amb la Unió Europea, el sector privat reivindica la necessitat de desenvolupar una llei marc que reguli el sector. “Des de la política s’han de prendre decisions perquè hi pugui haver les mateixes regles del joc perquè se sàpiga què és monopoli i què és competència”, clouen.