Montaner demana empara a Sindicatura pel "menyspreu" de Benazet

La consellera general de terceravia, Carine Montaner, ha presentat al migdia una demanda d'empara a Sindicatura per l'enfrontament amb el ministre de Salut Joan Martínez Benazet. El que ha portat a Montaner a prendre aquesta decisió van ser les manifestacions que va fer ahir el ministre, durant la compareixença pública, que la consellera laurediana considera "representen un mensypreu cap a la meva persona i els experts científics amb els que he treballat" per les paraules que li va dir el ministre dubtant d'alguns dels tècnics citats per la parlamentària en afirmar que "no estan en la via de la ciència" i per acusar-la d'estar "en una direcció negacionista".

Montaner afirma al recurs presentat a Sindicatura que hi va haver "falta de respecte" de Martínez Benazet cap a ella per la tasca de consellera i com a persona. I al·lega que els dubtes que va plantejar al ministre són el resultat de "la recollida d'informació de base científica que he estat portant a terme durant les darreres setmanes" amb entrevistes a científics de renom.

Resposta del ministre

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Martínez Benazet ha estat demanat per la demanda d'empara de Montaner, i ha assegurat que "ella és lliure de seguir el camí que vulgui". A més, ha manifestat que manté el contingut del que va dir. "Potser de vegades m'expresso en un to una mica passional", ha assenyalat el ministre, que ha afegit que "em preocupa molt que en un moment tan sensible i complexe, algunes persones influents facin manifestacions que puguin comportar a una relaxació del seguiment de les mesures de prevenció".

Enganxada a la comissió de Sanitat

Tensió. Aquesta és la paraula que resumeix la compareixença pública del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, davant la comissió legislativa que s’encarrega del seguiment de l’estat al país de la Covid-19. I especialment amb la consellera de terceravia Carine Montaner, que va posar en qüestió diverses vegades les actuacions que s’estan portant a terme des del ministeri, un fet que va molestar el titular de Salut, que va acusar la consellera d’estar “encaminada a una direcció negacionista” i que “alguns s experts fa temps que estan fora de la via de la ciència”.

Les pulsacions van anar pujant quan la consellera laurediana va demanar sobre l’ús de la mascareta i sobre el paper que realitzava el comitè científic, i va preguntar “si us han assessorat abans de prendre algunes decisions”, entre les quals va esmentar el tancament dels bars i va afirmar que “amb aquestes mesures el Govern està asfixiant l’economia”. I el ministre li va respondre que “és la Covid qui asfixia”. També va destacar “que la mascareta provoca molt mal de cap als infants” i li va dir que “vostè és pneumòleg, sap de la importància de respirar bé”, a la qual cosa Benazet va contestar que “sobre les mascaretes hi ha teories conspiranòiques boníssimes”. La consellera va insistir qüestionant sobre la compatibilitat de les vacunes de la Covid i la grip. El ministre, visiblement molest, va replicar que “vostè és conscient del que provoca amb el que diu i amb el que publica?”. I mentre el to de veu d’ambdós polítics anava pujant, el president de la comissió, el socialdemòcrata Jordi Font, la va finalitzar.

Prèviament, el titular de Salut havia explicat que s’havien abordat una sèrie de contractacions per tal de dotar de més múscul el SAAS. En un primer paquet, que ja està contractat i pel qual s’ha habilitat una partida 211.420 euros per a aquest any, hi ha tres anestesistes amb capacitat de ventilació mecànica, dos metges geriatres, sis posicions i mitja d’infermeria geriàtrica i tres auxiliars d’infermeria geriàtrica; a banda d’un psicòleg, un fisioterapeuta i personal administratiu. En un segon bloc, que encara està en procés, se cerca fitxar 13 infermeres, un metge d’urgències, 15 auxiliars, dels quals dos i mig de reforç, un tècnic d’imatge i un portador de lliteres. El titular de Salut va indicar que el cost per a l’any vinent seria d’1,7 milions.

Finalment, el ministre va dir que els tests que han de cribrar setmanalment el 40% de la població seran voluntaris, i que el cost estimat és d’un milió d’euros setmanals. Sobre la durada, Benazet va indicar que es preveien per a tres mesos, però que “la situació pot variar en funció de com evolucioni la pandèmia”.

UNA ATURADA EN ELS RESULTATS DE LES PROVES TMA FA BAIXAR ELS CONTAGIS DIARIS FINS A 22

Tancar el dia amb 22 positius, una xifra que feia molt que no es veia. No obstant això, el ministre de Salut va indicar que aquests resultats eren enga­nyosos ja que “hi ha hagut una aturada en els resultats de les proves, que tindrem demà (per avui), i per tant caldrà ponderar els resultats dels dos dies per tenir la dada real”. Amb aquests resultats, però, el total de contagis des de l’inici de la pandèmia és de 4.910, dels quals 4.053 pertanyen a la segona onada. Els casos actius continuen baixant i se situen en 1.208, ja que hi van haver 79 recuperacions. Pel que fa a la pressió sobre el sistema sanitari, actualment hi ha 25 persones a la planta Covid, dues més d’ahir, que suposa una ocupació del 34%, mentre que a l’UCI n’hi continua havent vuit amb ventilació mecànica, que deixa un 79% de les places lliures. Un altre dels punts que va destacar el ministre, amb referència a les dades de Salut, és que les urgències tenen menys pressió, i és que les de caràcter pediàtric han baixat un 34% i les generals prop del 20%. Benazet ho va atribuir a l’ús del metge referent.