L'efecte del vot per correu

El vot per correu ha estat un dels protagonistes de la campanya electoral americana. El Partit Demòcrata el va incloure dins de la seva estratègia i Donald Trump segueix dubtant de la seva legalitat. El que és clar, però, és que ha estat un dels elements clau de la victòria de Joe Biden. Un element que ha entrat en joc quan es computava aquest vot per correu. En aquest sentit, el politòleg Yvan Lara destacava que si en tots els estats s’hagués registrat el vot per correu abans que el presencial, el mapa hauria estat molt diferent del que apareixia ahir al matí, i en comptes d’estar gairebé tot pintat de vermell hauria estat blau. “I Trump no s’hauria pogut autoproclamar vencedor”, afirmava, per afegir que “hi ha decisions que tenen un impacte brutal”.

Gairebé el mateix impacte que tenen en el resultat els denominats estats pèndol. Ja se sabia que Nevada, Pennsilvània, Michigan i Wisconsin serien decisius. Precisament en aquest últim es trobava el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, com a observador, qui ahir a la tarda destacava que “les tendències estan prou consolidades per poder afirmar que Biden s’endú Wisconsin, Nevada i Michigan, calia computar el vot per correu”, i això va provocar que en alguns d’aquests estats “s’hi hagi dut a terme el sorpasso i ja no es depengui de Pennsilvània”. Costa indicava que viure unes eleccions tan igualades i amb una participació rècord “és una experiència apassionant”. “Feia més de 120 anys que no hi havia una participació així i es preveia la polarització Trump sí o Trump no en comptes de ser demòcrates contra republicans”, afirmava.

En aquest sentit, Tim Sell, estudiant de màster en Ciències Polítiques que havia viscut a Andorra, exposava que “hi haurà un rècord de vots perquè moltes persones han decidit votar en aquestes eleccions per primera vegada en molts anys i és increïble veure l’energia que es mou darrere d’aquests comicis”. Sell assegurava que un dels motius de la gran participació d’enguany són els moviments socials com Black Lives Matter. A més, es mostrava optimista davant de la possibilitat que Biden lluités per reconstruir els lligams amb Europa i amb tot el món, ja que un dels seus punts forts és que “és bo unint les persones i és algú que podria tornar els Estats Units a la normalitat”.

Però Trump no està disposat a perdre amb elegància i el consultor en comunicació Àlex Terés destacava que “defensarà fins al final que el guanyador ha estat ell i això pot provocar un escenari inèdit i una inestabilitat que afectarà de retruc molts països”. “La incertesa s’allargarà temps perquè l’auditoria o revisió dels vots pot durar setmanes, si hi ha una revisió del Tribunal Suprem s’allargarà molt”, afegia. Tanmateix, Costa posava en relleu el fet que Trump “titlla de sospitosos els canvis de tendència i qüestiona que es computin uns vots emesos amb tota la legalitat vigent”. De fet, ahir a la nit ja va demanar la revisió dels vots de Wisconsin després de la victòria demòcrata. Però apuntava que “la societat nord-americana està molt acostumada als litigis, no és inèdit, a Florida el 2000 no es va tenir el resultat electoral fins 30 dies més tard i a Ohio també es van portar els resultats a la justícia el 2004”.

Tanmateix, va expressar que les implicacions del que passa als EUA “són enormes a tot el món, no només en els mercats sinó en les polítiques de col·laboració multinacional i internacional”. Lara deia que és “un fet extremament perillós, s’assembla a un cop d’Estat”. Finalment, tant el politòleg Albert Gomà com Lara esmentaven la divisió entre els pobles i les ciutats.