L'enuig de negocis al límit

Vuit hores abans que el Govern comparegués en roda de premsa per anunciar la flexibilització de les mesures relatives als bars i a les cafeteries, a l’exterior del mateix edifici es van aplegar més d’un centenar de persones vinculades laboralment al món de la restauració amb un clam ben nítid: “Volem treballar!” Amb el repic de les claus dels establiments com a performance, els concentrats van materialitzar simbòlicament el seu enuig amb les polítiques sanitàries del Govern per trobar-se en una situació límit, prop de la desesperació.

“Volem treballar encara que sigui amb limitacions però volem treballar. Jo fa un mes que estic tancada i això no es pot aguantar més. A casa he de pagar el lloguer i els estudis de la filla. I si no genero diners hauré de deixar el restaurant”, va afirmar Isabel Soles, del Bar Meritxell de Sant Julià. “Que paguin els que han comès errors, però als altres que ens deixin treballar. No tots som iguals”, va exclamar. Per la seva banda, Pilar González, d’El Raco Burgues d’Ordino, va expressar que fins ara les ajudes han estat insuficients. “No volem les almoines que ens donen i no volem acomiadar gent. Necessitem treballar encara que sigui poca cosa i si pel pont de la Puríssima no ens deixen treballar s’hauran de prendre mesures més fortes”, va assenyalar.

“Només faig servei per emportar i no hi ha clients. Amb el fred que fa ningú s’emporta menjar. Només volen seure i és impossible això”, va expressar l’Ahmed Agharbi, de l’Istambul Kebab d’Andorra la Vella, crític amb les polítiques dutes a terme per l’executiu. “Les ajudes en llum i telèfon són una bajanada, de les més grosses que he vist. Hauríem de ser 1.000 persones aquí perquè els que hi ha als despatxos s’estan rient de nosaltres”, va etzibar l’Ahmed. En aquesta línia, Carina Pereira, de la secció de fleca de Veritas, va apuntar que “hi ha molts alts càrrecs que volen donar exemple per la televisió i després els veus al supermercat i són els primers als quals els has de cridar l’atenció”. Així mateix, sobre les dificultats que travessa el sector, Pereira va posar de manifest que “hi ha gent que està passant molta gana i la veus agafant menjant de les escombraries perquè no té res més”.

Ara bé, si hi ha quelcom que enfurisma els propietaris i treballadors de la restauració és el greuge comparatiu respecte a altres sectors. “Abans era obligatori posar-se els guants al supermercat i ara no fa falta. I allà hi pot haver més contagis que en un bar o un restaurant”, va denunciar Thiago Mendes, del restaurant El Jaleo d’Escaldes. “No és gaire lògic que puguem anar de botigues a comprar roba però que no puguem anar a berenar amb els nens”, va afegir Pereira. En consonància amb aquest discurs, González va manifestar que “no som el focus del contagi perquè hi ha moltes botigues on no es controla l’aforament”. “El problema no som els bars ni els restaurants. Jo fa que treballo des del juny i no s’ha contagiat cap client meu. El problema són les aglomeracions als autobusos, els botellons o els centres comercials”, va concloure Soles.