Resignats a marxar

La situació de molts treballadors de temporada és preocupant. Molts d’ells van tornar a apostar per Andorra, després d’haver-hi prestat serveis durant diverses temporades, i quan van acabar de passar els 90 dies fora del Principat, com marca la llei d’immigració, van emprendre el camí de tornada, amb l’esperança i la creença que el fet de ser aquí els permetria trobar un altre cop feina, ja fos amb els antics patrons o amb noves empreses que preferissin apostar per personal que ja es troba en sòl andorrà i que no hagi de venir de l’altra banda de l’Atlàntic.

Res més lluny de la realitat, i és que després d’un estiu de gran desescalada, les expectatives vers el Principat eren molt altes, i amb les restriccions i el tancament dels bars durant el mes d’octubre, es van truncar de cop, agreujades pels confinaments perimetrals establerts per Catalunya i França, que no han fet sinó endarrerir les contractacions de temporada. I és que amb les plantilles del sector hoteler en suspensió temporal de contractes de treball i amb la restauració pràcticament amb la mateixa situació, no hi ha cap empresari que s’aventuri a fer les contractacions tal com es feien en temporades anteriors. I això ha generat neguit, incertesa i algunes desercions entre la comunitat dels treballadors de campanya.

És el cas de la Maria, que va tornar a Andorra a finals de setembre, i que tenia una feina aparaulada en un establiment hoteler del Pas de la Casa. “Ara no sé si em contractaran, perquè tampoc tenen molt clar que es pugui fer la temporada i fins quan”, s’exclamava a la vegada que afirmava que “la visa de turista em venç d’aquí a tres setmanes. Si no s’ha pogut obrir i no m’han contractat, hauré de marxar del país. No em vull quedar en situació irregular”. Un cas similar és el de la Lídia i la seva parella, que van tornar al país després d’haver-hi treballat en temporades anteriors i que, de moment, no han pogut lligar cap contracte i van comentar que “no volem marxar d’Andorra, però tampoc ens volem quedar com a il·legals. Aquesta incertesa que hi ha és desesperant”.

La incertesa de la situació és l’altre cavall de batalla, i en aquest sentit l’Ana va exposar que “no crec que gaires persones s’aventurin a venir quan, com a màxim, i veient com s’està posant la situació, ens quedaran dos o tres sous”. Ella es troba pendent de l’obertura dels establiments per veure si, finalment, es tiren endavant les contractacions.

A l’altre costat de la balança hi ha les persones que han decidit no arriscar-se aquesta temporada a venir a treballar al Principat en veure les darreres restriccions i la poca previsió que tenen els països a l’hora de decretar tancaments perimetrals. És el cas de la Julieta, que va destacar que “és un risc molt gran viatjar i, encara que tinguis contracte, quan arribis allí es pot tornar a tancar tot i no poder treballar. Llavors què fem?”