La construcció busca mantenir l'obra pública

L’esclat de la pandèmia va agafar el món de la construcció “en un moment en què hi havia molta contractació de feina” i des de llavors ha estat el sector privat el que, gràcies a la venda de pisos, ha anat “tibant” en detriment de l’obra pública, que pràcticament s’ha aturat enguany i que preveu una significativa caiguda de la inversió per al 2021. Partint d’aquest diagnòstic, el president de l’ACODA, Josep Roca, aposta per la fórmula de les concessions administratives, una proposta que ja té sobre la taula el Govern perquè en valori la viabilitat.

“Estem proposant substituir els 10 milions d’euros d’inversió directa de Govern en altres tipus d’inversions que siguin a través de les concessions administratives”, va expressar Roca, en referència als 42 milions d’euros que figuren en el pressupost d’Ordenament Territorial per a l’any vinent, una disminució del 19% en comparació amb els números de l’actual exercici. En aquest sentit, conscients de la contenció de la despesa que practica el Govern per fer front a “esforços molt importants” com és el cas del pagament dels ERTO o altres prestacions socials, la via de l’ACODA passa per desplaçar en el temps els pagaments de les infraestructures per no aturar el sector.

“S’aporta el finançament, l’obra i el projecte i el Govern ho paga en uns anys, que així és més còmode. I el capital privat el podem vehicular a través de la nostra associació per poder fer aquest tipus d’inversió”, va exposar Roca. Amb tot, qüestionat sobre si aquesta fórmula, a banda de suposar un endeutament per a l’Estat, pot representar un encariment del valor original del projecte, el president de l’ACODA va respondre que “és una decisió financera”. “Es pot aplicar per al que construeix el projecte com si li vas a demanar diners a l’FMI. És el mateix pagar a una banda o una altra”, va afegir.

Tipus de projectes

Tot i que el president de l’ACODA afirma que Andorra és “a les beceroles” sobre aquest tipus de projectes, defensa que la fórmula de les concessions administratives és un model d’èxit més enllà dels Pirineus. “Les comparacions són odioses, però si mirem països tocats per la crisi com França o Alemanya, aquests estan potenciant l’obra pública perquè no es pot aturar el país”, va sostenir.

De moment, però, les negociacions es troben en curs i no han rebut cap posicionament oficial per part de l’executiu. “El nostre tarannà és que sabem que són temps complicats i que no podem demanar més inversió perquè no hi ha més diners. Per això volem col·laborar i aportar solucions”, insisteix Roca. A tall d’exemple, suggereix que des de l’ACODA es podria actuar com a “fil vehicular” per tal de fer “inversions necessàries” com podria ser el cas d’un altre centre d’atenció primària, una ampliació de l’hospital “o si s’escau un nou hospital”.

A banda de les infraestructures sanitàries, Roca també fa esment al túnel de Rocafort per completar la desviació laurediana. “Se’n parla des de fa molts anys i s’arriba a fer quan és una necessitat de país. Quan tot això torni a funcionar, els turistes tornaran a venir i necessitarem una via ràpida per passar per Sant Julià de Lòria”, va manifestar. Així mateix, una altra casuística que, segons Roca, es podria accelerar a través de les concessions administratives és la construcció d’habitatge social o pisos de lloguer. En qualsevol cas, respecte a aquesta darrera qüestió, va subratllar que cal “anar de la mà de l’acord polític per poder-ho fer”, ja que va considerar que hi ha altres “traves administratives” que no estan a l’abast de solucionar des de l’ACODA.

En darrer lloc, Roca posa de manifest que l’acord d’associació amb la Unió Europea podria canviar les regles del joc, i desencadenar així un greuge comparatiu. “Ens podran venir a treballar totes les empreses d’Europa però avui ens trobem que nosaltres no podem anar a treballar fora de les nostres fronteres”, va lamentar.