“Ara estàvem molt més preparats per a un brot”

Va incorporar-se a El Cedre al juliol després d’haver estat assessora externa per a la implantació del model d’atenció centrat en la persona (ACP) al centre sociosanitari. Amb una dilatada experiència en l’atenció a la gent gran, ara pilotarà aquesta transformació des de dins però en un context encara marcat per l’emergència sanitària. El Cedre ha viscut un segon brot de coronavirus que tot just acaba de superar.

Aquest rebrot significa que encara hi ha protocols a afinar, que hi va haver errors?

El que pensem és que el risc zero evidentment no existeix, sempre és pot afinar i sempre es pot aprendre dels errors i hem fet una reflexió i hem estat pensant què pot haver fallat, potser hi haurà algunes petites coses que modificarem però nosaltres estem bastant satisfets i bastant tranquils dels circuits i de com ho havíem organitzat a les plantes i amb relació als usuaris. Els circuits que hem establert a la cinquena planta, que ha estat la planta Covid, ens han funcionat molt bé.

La reacció de part de les famílies va ser de preocupació i neguit, atesos els antecedents. Quina és la relació que mantenen ara?

Crec que és molt important posar-nos en la situació de les famílies, que volen el millor per al seu familiar i de vegades quan es prenen decisions no acaben d’entendre el que passa. Penso que en aquests moments la majoria de les famílies ens fan molta confiança. Sempre hi ha algunes famílies, persones, que necessitarien que féssim més, que els donéssim més explicacions, però bé, s’ha fet un esforç gran de comunicació: les persones que han tingut Covid han estat en contacte diari amb els familiars, des que es van tancar les visites s’han estat fent videotrucades constantment de tots els avis, tres videotrucades a la setmana per més de cent persones, hem dedicat molts esforços i una organització molt important a poder fer això.

Vostè s’incorpora per implantar el model d’atenció centrada a la persona i esclata el brot.

Ja ho havíem començat a fer al febrer, implantar l’ACP, vam establir una planta pilot que va funcionar molt bé i estàvem començant a treballar-ho d’una manera més consolidada i va aparèixer la Covid. Se’m va demanar si podia tornar una altra vegada per tornar a plantejar la regulació del centre amb ACP afegint-hi la planta d’hospitalització. Em vaig incorporar al juliol, vam engegar la planta de convalescència i després va venir la Covid.

Estaven preparats per a la segona onada?

Pensàvem que seria més al desembre o al gener, però penso que el fet que tinguéssim la planta amb el personal i pensada més com a planta d’hospitalització ens va ajudar molt amb la gestió i l’adaptació va ser més fàcil.

El projecte d’ACP va generar molt soroll i el clima laboral estava realment deteriorat.

L’ACP va generar rebombori a les famílies perquè se’ls va vendre un model dels avis planxant que malauradament pel tipus de persones que tenim nosaltres aquest tipus d’ACP no la veurem o la veurem d’aquí a molt temps. Algunes inclús recordo al principi que em van trucar per dir-me: “No veig la mare planxant i rentant.” I després l’altre cantó, la part de com es va explicar al personal, que penso que també calia tranquil·litzar-los i explicar-los que realment és una manera de treballar molt millor, que inclús en l’àmbit professional ens donarà molta més tranquil·litat i satisfacció.

El clima s’ha pacificat del tot?

Jo estic molt contenta. Vaig estar al febrer i penso que en aquests moments la situació a nivell de clima laboral és bastant diferent, s’ha parlat moltíssim amb la gent, s’ha explicat realment el que volem fer i el personal està a l’expectativa però està amb ganes. Jo percebo molt bon clima.

La plantilla està completa?

Estem en un moment de reordenar i de tenir clars quins són els recursos que necessitem a nivell de personal. Però, vaja, les plantilles estan ja molt pensades, molt estructurades, i penso que hi haurà poques variacions.

Amb relació al cribratge periòdic, es planteja algun canvi?

Cada setmana fem cribratges al personal i cada quinze dies als usuaris, i hem començat serologies tant al personal com als residents per saber com està el tema d’anticossos i això també ens permetrà gestionar-ho millor. S’aniran fent mensualment i ens donarà una foto d’on hi han els riscos, si hi pot haver contagis o no, tenir informació sobre els anticossos de les persones ens permetrà molta més agilitat a l’hora de reordenar circuits, ens donarà més tranquil·litat.

Vostè no hi era durant un primer brot que va ser especialment cru a El Cedre, però per què creu que les residències han estat tan vulnerables?

L’anterior va agafar tothom molt de sorpresa, jo ho vaig viure de prop a Catalunya i va passar una cosa molt semblant. I després el tema d’aconseguir material, d’estar preparats, tenir circuits, que la gent entengués el que estava passant. Aquesta vegada estàvem preparats per a una segona onada: el personal a nivell psicològic, de material, d’equips de protecció individual, de circuits, de comunicació amb les famílies... crec que aquesta vegada s’ha viscut d’una manera diferent perquè estàvem molt més preparats. També hem tingut el personal i molt poca gent aïllada per ser contacte.

Va estar en un centre a Catalunya durant la primera onada?

El dos mesos forts de la Covid se’m va demanar si podia estar en un centre per la meva experiència en la gestió i vaig dir que sí. I, és clar, ho vam viure de manera molt diferent. Per això aquesta vegada sí que hi ha hagut un brot, però l’hem pogut controlar molt ràpidament, les persones de seguida han pogut tornar a les seves plantes, a les famílies se’ls ha pogut explicar de manera més tranquil·la... Em sento bastant satisfeta de com han anat les coses.