El Palau de Gel està a punt de perdre's pel cost del lloguer

Molt ha de canviar l’escenari perquè el comú de Canillo i els propietaris del terreny arribin a un acord per renovar l’arrendament del Palau de Gel. Les diferències econòmiques són enormes, en part perquè ara mateix la corporació està pagant una xifra que no arriba als 1.900 euros mensuals i la propietat, òbviament, considera que els preus actuals del mercat no tenen res a veure amb aquesta quantitat, que pràcticament no s’ha actualitzat des que fa 30 anys el llavors cònsol, Xavier Jordana, va signar el contracte d’arrendament.

Dilluns es va celebrar una reunió entre els propietaris i el cònsol, Francesc Camp, que va acabar sense entesa. Ara mateix les converses estan aturades, ja que els propietaris reclamen 300.000 euros anuals perquè la instal·lació segueixi sent comunal, mentre que Camp al·lega la falta de recursos i afirma que no es pot pagar més de 100.000 euros cada any. Cal tenir en compte que el contracte de lloguer s’acaba a final de desembre i que, per tant, el marge de maniobra per negociar és molt curt i la propietat manté contactes amb altres persones que poden estar interessades en la compra o lloguer del terreny. A més, en el contracte s’estipula que quan aquest caduqui l’immoble passarà a mans de la propietat, amb la qual cosa l’administració local es pot trobar en la disjuntiva d’haver de deixar perdre el que és un símbol de la par­ròquia canillenca.

Camp va posar sobre la taula que el Palau de Gel és deficitari i que no és factible abonar 25.000 euros mensuals de lloguer, que és el topall mínim que exigeix la propietat per renovar l’arrendament. També coincideix amb l’oposició que el comú pensa invertir en el pont tibetà que, segons un sector de Canillo, serà un atractiu turístic, però tampoc aportarà ingressos, més aviat despeses a les arques comunals.

Certament, el Palau de Gel arrossega problemes financers des de fa molt de temps, però es tracta d’un equipament que distingeix la parròquia, que li dona visibilitat i que també li aporta uns beneficis, indirectament.

En la reunió, la propietat va demanar les fitxes urbanístiques del terreny, que està qualificat com a sòl consolidat, i per tant pot ser edificat sense cap problema

SAETDE

El Diari ha pogut saber que ahir Joan Viladomat, màxim accionista de Saetde, va estar a les instal·lacions del comú per parlar sobre l’equipament. És evident que existeix interès de Viladomat pel Palau de Gel, que podria complementar l’oferta als seus clients esquiadors, o fins i tot reconvertir-lo en un altre tipus de reclam turístic.

El que és clar és que queda poc temps i que la propietat està cercant una alternativa per si fracassen les negociacions amb el comú, que ara mateix estan aturades, encara que no es pot descartar un gir que faciliti una entesa, tot i que la situació actual no fa pensar ara precisament en un acord.

El 31 de desembre és la data en vermell. Menys d’un mes i mig per a una negociació molt difícil que ara per ara està en punt mort i que pot deixar la parròquia sense l’emblemàtica instal·lació, en part també perquè s’ha començat a negociar molt tard quan es podia haver fet molt abans i sense pressa.

TORRES CRITICA EL PROTAGONISME DE CAMP

L’oposició és molt crítica amb la posició que ha pres el cònsol major. El conseller de l’oposició d’Objectiu Comú, Albert Torres, va declarar a aquest rotatiu que no comprèn la decisió de Camp d’assumir la direcció del Palau de Gel a no ser que sigui “per un afany de protagonisme innecessari”. Tor­res va remarcar que com a president del consell d’administració Camp no necessita ocupar aquest lloc perquè pot continuar fent la gestió del Palau. A més, el conseller de la minoria va expressar el temor que es pugui perdre aquest equipament. “Canillo no s’entén sense el Palau de Gel”, va remarcar, alhora que es va queixar de la poca informació que reben. La corporació va destituir la directora, Mònica López, que havia arribat al càrrec l’any 2018 després de Francesc Oriol.