El TS manté la batlle que ha de dirimir la demanda de Silvestre contra el Col·legi

La sala civil del Superior de Justícia ha decidit mantenir la batlle que forma part del tribunal que ha de dirimir les dues demandes presentades pel lletrat Josep Antoni Silvestre contra el Col·legi d’Advocats. La primera demanda sol·licitava que es dictés sentència declarant no ajustada a dret la denegació de l’empara que Silvestre va sol·licitar al Col·legi d’Advocats per la suposada enemistat que assegurava que tenia envers ell el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan. El lletrat vol que es retrotragui el procediment al moment anterior a acordar-se la denegació de l’empara sol·licitada amb la finalitat que una nova composició de la junta garanteixi la imparcialitat de la decisió a adoptar i resolgui la petició d’empara formulada.

La segona demanda contra el Col·legi d’Advocats la va presentar pel fet que l’òrgan tampoc intervingués respecte a l’actuació que va tenir el Tribunal Superior, que, tot i que va acceptar la recusació que Silvestre va presentar contra Pijuan per apartar-lo del judici de la causa primera de BPA, va qualificar la defensa com a “conflictiva”, al mateix temps que lloava la figura del president del Tribunal de Corts. La petició del lletrat al col·legi professional va ser rebutjada i en aquest sentit s’argumentava que el Tribunal Superior ja li havia donat la raó.

L’advocat Silvestre va demanar la recusació de la batlle de la sala administrativa que ha de dirimir les demandes contra el Col·legi d’Advocats per la relació que considera que té amb la junta que va decidir no donar-li l’empara sol·licitada. Concretament, pel fet que l’espòs de la batlle té una relació professional (treballen al mateix despatx d’advocats) amb qui era la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, quan es van prendre aquestes decisions.

Segons el lletrat, el fet que el marit de la batlle sigui soci i company de despatx de Bellocq i que aquesta fos la degana del Col·legi d’Advocats, òrgan que va adoptar les decisions impugnades judicialment, portava a considerar que no concorrien garanties suficients per excloure qualsevol dubte legítim respecte de la imparcialitat de la jutgessa. Mantenir la batlle dins el tribunal suposa per a Silvestre la vulneració del dret fonamental a un tribunal imparcial reconegut a l’article 10.1 de la Constitució i a l’article 6.1 del Conveni Europeu dels Drets Humans.

La sala civil del Superior, després d’analitzar quina va ser la participació concreta de Bellocq en les decisions impugnades, arriba a la conclusió que la petició de recusació que es planteja no pot prosperar. Els magistrats recorden que la degana no ostenta la qualitat de part perquè aquesta recau sobre el Col·legi d’Advocats, ni assegura tampoc la direcció lletrada de l’organisme, ja que aquesta tasca l’assumeix un altre col·legiat.

Tanmateix, afegeixen que no s’aprecia que la batlle pugui tenir cap mena d’interès directe en l’objecte del procés o que hagi pogut tenir coneixement del mateix amb anterioritat.

A més, recorden que la figura del degà del Col·legi d’Advocats no gaudeix d’atribucions decisòries pròpies sinó que aquestes recauen exclusivament en l’assemblea general o en la junta de govern. I afegeixen que les decisions reconegudes no van ser de la mateixa degana sinó dels nou membres de la junta de govern.