Justícia
El Superior reconeix la paternitat subrogada de dos menors als qual la mare de "lloguer" en volia la potestat
Atorga l'exequàtur a la sentència d'un tribunal de Califòrnia que considera la parella els pares legals dels dos infants
La sala civil del Tribunal Superior de Justícia ha declarat executòria la sentència d'un tribunal de Califòrnia, concretament del Superior del Comtat de Los Angeles, que atorga la paternitat subrogada de dos menors a una parella resident a Andorra. La justícia nord-americana va dictar que eren els pares legals dels dos nens, tot i que la mare de "lloguer" en va reclamar la paternitat després de donar a llum.
El 2017, el tribunal de Califòrnia va declarar que la parella són els pares legals de qualsevol infant nascut entre el 12-08-2015 i el 12-06-2016 de la dona nord-americana que va fer de mare de lloguer com a conseqüència del procés de transferència d’embrions acordat entre les parts. I que la portadora o mare subrogada no ostenta cap dret parental respecte del nadó, ni tampoc el seu marit. L’infant va néixer el maig del 2016 a San Diego i pocs dies després el registrador del comtat a establir un certificat de naixement mencionant com a pares a la parella resident.
La sala civil també dona com acreditat que el Tribunal Superior de l’Estat de Califòrnia va declarar que la parella són els pares legals de qualsevol menor nascut entre el 28-12-2017 i el 28-10-2018 de la mateixa dona com a conseqüència del procés de transferència d’embrions acordat entre les parts, i que la portadora o mare subrogada no ostenta cap dret parental respecte del nadó, ni tampoc el seu marit. L’infant a néixer el setembre del 2018 a San Diego i pocs dies després el registrador del comtat també va establir un certificat de naixement mencionant com a pares la parella.
Els magistrats andorrans atorguen l'exequàtur després de constatar que en els procediments seguits davant la jurisdicció americana es va donar compliment als principis de defensa, audiència i contradicció, ja que van comparèixer tant els pares, com la mare subrogada i el seu espòs.
També consideren que atorgar-lo no va en contra de l'ordre públic del Principat i van poder treure la conclusió que, avant l’absència de prohibició i en consonància amb el principi prioritari de l’interès del menor i tenint en compte “que la negativa al reconeixement produiria una afectació o ingerència directa en la identitat dels menors i en la seva incardinació a la societat andorrana, al marge de deixar indeterminada la filiació, l’eventual adquisició de la nacionalitat, els drets successoris o el seu estat quan assolissin la majoria d’edat”, procedia atorgar el reconeixement a la resolució judicial.
Tot i que recorden que l'entrada en vigor el 2019 de la Llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida en el seu article 12 relatiu a la gestació per substitució estableix com a principi que la filiació en cas de gestació substituïda en relació a la mare queda determinada pel part, i que està nul de ple dret el contracte pel qual es convingui, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renúncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer, el mateix article disposa que per a la resolució d’inscripció de títols estrangers que acrediten una relació constituïda a l’estranger i en que consti acreditat el vincle biològic com a mínim amb un dels sol·licitants, s’ha d’atendre amb caràcter preferent a l’interès superior del menor. Indiquen que l'esperma és del membre masculí de la parella andorrana i l¡òvul d'una donant anònima.