Sanitat
La nova degana defensa la història clínica
La nova degana defensa la història clínica
Meritxell Cosan va agafar dijous el relleu de Josep Anton Touceda al capdavant del Col·legi de Metges. Ho fa en una època complexa per la pandèmia i també marcada pels canvis que comporta una reforma sanitària que tot just s’encetava quan esclatava la Covid-19. Precisament una de les queixes recurrents dels facultatius ha estat que a la sobrecàrrega de feina pel virus s’ha afegit la que comporta la implantació del metge referent, la via preferent i la història clínica compartida. Una eina que ha generat discrepàncies en el si del col·lectiu mèdic però que, defensa la nova degana, la pandèmia ha evidenciat la seva utilitat. “Abans de la pandèmia la gent era reticent però penso que si alguna cosa ha fet la pandèmia ha estat evidenciar la importància que té i el que ens arriba a facilitar la feina”, sosté.
Cosan apunta la utilitat de poder tenir a l’abast els antecedents del pacient (justament un exemple és si ha passat la Covid) o les valoracions d’altres professionals, però apunta a les deficiències tècniques de l’eina. “Fa més de deu anys que es va adquirir i la tecnologia evoluciona molt ràpidament” amb la qual cosa, afegeix, no és precisament el programari més avançat. Per això l’aposta dels nous responsables del Col·legi és que se solucionin les mancances. “El 90% dels professionals estem en la línia d’intentar millorar el que tenim”, va afegir Cosan. I una de les intencions és impulsar una comissió en el si del Col·legi per tal de recollir les propostes de millora dels professionals que l’han d’utilitzar a diari i després traslladar-les. “[Millores] potser inclús enfocades per especialitats perquè potser hi ha especialitats que tal com està el programa ja els serveix per treballar i a d’altres, no”, manifesta.
Cosan també estrena càrrec amb dos temes “urgents” sobre la taula i en els quals ja està treballant el ministeri per aprovar-los de manera imminent: la generalització del tercer pagador perquè els usuaris només hagin d’abonar el 25% de consultes i proves, i la regulació de les visites telemàtiques. No va voler posicionar-se respecte a cap de les dues però sí que va avançar que seran qüestions a tractar amb el ministre Joan Martínez Benazet (han de mantenir una primera reunió els propers dies) i amb el president del consell d’administració de la CASS, Albert Font. Cosan va assenyalar que qualsevol demanda a traslladar al ministeri, la Seguretat Social o el SAAS s’abordarà primer amb els companys i va admetre que les propostes de la nova junta poden no agradar a tothom. De fet, un sector crític amb la reforma i la història clínica compartida hauria intentat presentar candidatura per liderar l’ens però ho van acabar descartant, cos que va fer automàtica l’elecció de la junta encapçalada per Cosan en ser la única llista que es va formalitzar. El nou equip de govern del Col·legi té cares noves com la mateixa Cosan però repeteixen dos membres de l’anterior: Xavier Avellanet i Frank Garcia.
La metgessa considera, però, que la pandèmia també ha portat més cohesió al col·lectiu mèdic. I ho evidencia amb el treball intern i conjunt que van fer capçaleres i especialistes durant la primera onada per tal d’establir protocols i circuits per als pacients. “Ens ha recordat que hem d’estar més units del que ho hem estat darrerament i que junts podem ser més importants”, afirma. Dit això, Cosan també assenyala el sobreesforç que s’ha fet i es continua fent com a conseqüència del virus i que ha afectat especialment els metges de capçalera perquè a l’atenció a la Covid s’hi ha afegit la implantació de la via preferent.