Vint anys d'instrucció

Vint anys d’instrucció per jutjar quatre persones per un delicte de blanqueig que, presumptament, va tenir lloc entre final del segle passat i principi de l’actual. La seu de la Justícia va acollir ahir la vista oral del cas, en el qual s’acusa els processats d’haver blanquejat diners procedents del narcotràfic de cocaïna a Galícia a través d’una entitat bancària del país. Segons van exposar les parts encausades, els acusats, els quals no es van personar a prestar declaració durant la vista oral, haurien obert fins a tres comptes i haurien realitzat ingressos en efectiu de grans quantitats de pessetes, francs i dòlars entre el 1998 i el 2001.

D’aquesta manera, el ministeri públic va especificar que la primera transacció efectuada va ser de 13 milions de pessetes, la segona, en un altre compte bancari, de 50 milions, i, finalment, en un darrer compte es van ingressar francs francesos i dòlars. Així doncs, la Fiscalia va considerar que arran de la declaració dels testimonis, els quals eren treballadors de l’entitat en el moment dels fets, els acusats “eren persones que feien la feina bruta d’un grup criminal que es dedicava a traficar amb cocaïna a Espanya”. En aquest sentit, va argumentar que al llarg de la instrucció del cas no s’han presentat proves ni indicis que demostrin la procedència dels diners que es van ingressar a Andorra, i va posar en relleu que en totes les operacions que l’entitat bancària va alerta de sospitoses s’havia utilitzat el mateix modus operandi, el qual “coincideix amb el procediment dels encausats”.

Amb tot, el ministeri públic va sol·licitar al tribunal una condemna de quatre anys de presó ferma i el pagament d’una multa de 600.000 euros a dos dels encausats, a un altre tres anys a la Comella i una sanció de 300.000 euros, i a l’últim una condemna de tres anys de presó i 200.000 euros de multa. El fiscal també va demanar que se’ls expulsi del Principat de forma definitiva.

D’altra banda, els lletrats de la defensa van manifestar de forma unànime que el procés d’instrucció pel cas s’ha allargat durant vint anys i van puntualitzar que incompleix el dret a tenir un judici de durada raonable. Per aquest motiu, els quatre advocats van exposar que la pena proposada pel ministeri públic és excessiva, sobretot “tenint en compte el llarg procediment del cas”. Tanmateix, les defenses van destacar amb contundència que les proves que l’acusació pública considera “suficients” per imputar el delicte “tan sols es basen en conjectures, ja que no hi ha cap evidència ferma que demostri la culpabilitat dels acusats”.

Per cloure, els lletrats van sol·licitar l’absolució dels seus clients al·legant que es va demostrar l’origen dels diners i, en tot cas, “desconeixien que procedien del negoci del narcotràfic a Galícia”. I van demanar al tribunal que si se’ls considera innocents, exigeixen que “es tornin tots els diners que tenen bloquejats als comptes de l’entitat andorrana tenint en compte els interessos que aquests haurien generat des de l’inici de la instrucció”.