Tres dies de dol per la mort de Giscard d'Estaing

L'excopríncep francès, Valéry Giscard d'Estaing, va morir ahir al vespre als 94 anys. Segons va informar la seva família, l'exmandatari va morir al seu domicli deAuthon en Loir-et-Cher arran de complicacions derivades de la Covid-19. Amb motiu de la defunció, el Govern d'Andorra ha decretat tres dies de dol nacional, que començaran aquesta mitjanit (divendres, dissabte i diumenge). A més, Espot trametrà una carta a la família expressant les mostres de condol i manifestantel respecte i agraïment de tot el poble andorrà pel servei al Principat que va fer el Copríncep.

Giscard d'Estaing va ser escollit el tercer president de la cinquena República el 1974, i va regnar durant un mandat, amb Jacques Chirac com a primer ministre, fins al 1981, quan va perdre a la segona volta davant François Miterrand, que es va poder refer dels resultats dels anteriors comicis.

El seu mandat es va caracteritzar per l'adopció de mesures per modernitzar el marc legal andorrà. A través dels delegats permanents dels dos coprínceps es va regular el contracte de treball (1974), la igualtat jurídica de l'home i la dona (1975), la creació del Ministeri Fiscal i la modificació dels sistema d'elecció i la durada del càrrec del jutge d'apel·lacions (1976), l'entrada en vigor del Codi de la nacionalitat (1977), l'ampliació del nombre de batlles de dos a quatre (1977), la creació de la parròquia d'Escaldes-Engordany (1978), la regulació de les societats mercantils (1979) o el decret de ala Reforma institucional (1981).

Precisament la Reforma Institucional del 1981 va ser un primer pas cap a la divisió de poders i la consideració d'Andorra com a estat de dret. La promulgació del decret en què es va treballar durant sis anys, va suposar la creació del Govern que assumiria les funcions executives del Consell General.El 19 d'octubre del 1978 va visitar Andorra, on es va trobar amb el Copríncep Joan Martí i Alanis, per commemorar els 700 anys de l'aporovació del primer pareatge. A més, va realitzar un discurs a la plaça Príncep Benlloch.

Giscard d'Esaing va ser clau en la modernització de la societat francesa, així com en la redacció de la Constitució Europea. El seu mandat també va estar marcat per la reducció del dret a vot a 18, la despenalització de l'avortament, l'establiment del divorci per consentiment mutu i l'extensió del dret de derivació al Consell Constitucional.

Record a l'excopríncep

El Coprícep episcopal, Joan-Enric Vives, ha enviat una carta de condol al president de la República francesa, Emmanuel Macron, en nom d'Andorra. Vives ha recordat que Giscard d'Estaing va impulsar la creació del Lycée Comte de Foix i que la seva esposa el va representar en la consagració de l’església Santuari de Meritxell després de l'incendi de 1972.

L'ambaixador de França a Andorra, Jean-Claude Tribolet també hatingut un record per Giscard d'Estagne en una roda de premsa que ha realitzat aquest matí. Concretament ha destacat que l'excopríncep ha deixat "una marca important tant en la història com en les institucions franceses".