La Covid-19 multiplica els ajuts de Creu Roja i Càritas

“Econòmicament i socialment venen temps difícils. Tots ho visualitzem i ho tenim molt clar. Però jo vull creure que tota la solidaritat que mostra la gent aconseguirà que l’impacte negatiu d’aquesta crisi, dins del dolent, no sigui tan dolent”, reflexiona el director de la Creu Roja Andorrana, Jordi Fernández. Un got que el president de Càritas Andorra, Amadeu Rocamora, també aspira a veure’l mig ple. “És molt preocupant a nivell de país el fet que no puguin obrir els negocis relacionats amb el turisme, però s’ha de deixar clar que tenim capacitat per respondre a les necessitats socials que puguin sorgir. Tenim una certa capacitat de resistència com a país i no tenim una pobresa crònica”, expressa Rocamora.

L’emergència sanitària que va esclatar el mes de març passat està arrossegant greus conseqüències econòmiques i, nou mesos després, l’horitzó segueix sent incert. El context internacional de mobilitat reduïda i el tancament de pistes dificulta l’arribada del turisme, l’aigua de què beuen moltes empreses i famílies. Per aquest motiu, les entitats sense ànim de lucre emergeixen en aquesta equació com un dels pals de paller per abastir les necessitats de totes aquelles persones en situació de vulnerabilitat, que s’han vist incrementades en els darrers mesos.

La tipologia de les ajudes

Per dimensionar l’impacte de la pandèmia, Rocamora comenta que “abans de la crisi estàvem ajudant 20 famílies i ara potser hem duplicat, 40 o 45”. Per la seva banda, la branca laurediana de Càritas, liderada pel mossèn Pepe Chisvert, atén prop de 30 nuclis convivents, una xifra que ha anat lleugerament a la baixa després de l’èxode d’algunes famílies als seus països d’origen.

“Realment la gent que ens ve a Càritas no sap ben bé el que necessita, però per això tenim uns treballadors socials que analitzen els seus problemes i els derivem a les institucions adequades”, exposa Rocamora.

En aquest sentit, “l’ajut integral” que posen a la disposició consisteix a oferir menjar, roba, medicaments, elements d’higiene personal o fins i tot el suport psicològic. “L’avantatge que tenim és la immediatesa. Fins que arriba l’ajuda del Govern poden pasar un parell de mesos i mentrestant nosaltres hi som des del primer moment”, afirma Chisvert. Per sort, iniciatives com el Banc d’Aliments de la Creu Roja o el Rebost Solidari de Càritas Sant Julià segueixen despertant consciències de solidaritat entre la població.

Superar la vergonya

La pandèmia ha despullat els més febles però també ha debilitat col·lectius que fins ara mai s’havien trobat en una situació de precarietat. “És molt important que les famílies que realment requereixin ajuda no es continguin. El que no pot ser mai és que una família no tingui per menjar i la vergonya de demanar ajuda sigui un obstacle. Tenim mitjans per fer-ho i els ciutadans han fet una demostració de solidaritat. És tan lícit demanar ajuda com oferir-la”, va manifestar Fernández.

Al seu torn, el mossèn Chisvert destaca que hi ha famílies que “no han estat previsores en el seu moment” i ara no tenen prou estalvis per afrontar per si sols una situació com aquesta. No obstant això, sense ànims de jutjar els individus que demanen ajuda, Càritas Sant Julià estén la mà a tots aquells que ho necessiten “per tornar a dignificar les persones”. Per fer-ho possible, subratlla la “discreció” com un element cabdal, “tant per al que porta menjar com per al que ve a emportar-se’l”. Així mateix, comenta que disposen d’una targeta anònima del centre comercial River “per anar a comprar frescos”, és a dir, tot allò relacionat amb la carn, el peix o la verdura.

PREPARATS PER SI VENEN TEMPORERS

Un dels col·lectius que habitualment per aquestes dates requereix d’atenció solidària són els temporers, però enguany no hi ha hagut la massiva afluència d’anys anteriors. “De moment no ens consta que hi hagi temporers que s’hagin acostat a Càritas” apunta Rocamora, que recorda que en anys anteriors han arribat a proveir de menjar o roba més de 1.000 persones d’aquesta índole. “Els extracomunitaris venien amb precontractes condicionats a l’obertura de pistes, per això estem treballant conjuntament amb Afers Socials per racionalitzar les ajudes”, indica Fernández.