Una dona aconsegueix la incapacitat total a tribunals

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va atorgar a la demandant una pensió d’invalidesa del grup 1 després de suspendre el pagament de la baixa mèdica de què era beneficiària fins aleshores. La prestació del grup 1 és la que s’atorga a persones assegurades que poden seguir treballant i en el cas de l’afectada l’import aprovat va ser de 437 euros. La treballadora va acudir a la Batllia reclamant la incapacitat plena per treballar i la primera instància li va donar la raó, però la Seguretat Social va formular un recurs d’apel·lació que ara també ha perdut. La justícia ha considerat en tots dos estadis que la dona presenta patologies que impedeixen que faci una feina amb normalitat.

La Seguretat Social al·legava en el seu recurs que la sentència de la Batllia havia fet cas omís del parer del pèrit judicial que havia valorat l’estat de salut de la dona, que els informes mèdics coincidien que tenia una capacitat “residual” de treball i que, de fet, havia treballat durant uns mesos després que la CASS deixés d’abonar-li la baixa. La dona va replicar que a la feina li havien demanat un examen mèdic que va derivar en el seu acomiadament perquè el seu estat no permetia una reubicació de lloc de treball, però que va haver de cercar una feina alternativa fent tasques de neteja unes hores a la setmana perquè no podia subsistir amb la pensió. Una feina, afegia, que també va haver de deixar.

La sentència recull les conclusions dels informes mèdics. El pèrit forense apuntava que la demandant “pot tenir una activitat laboral molt limitada” perquè, per exemple, havia de restringir moviments i postures forçades de la columna cervical, no podia aixecar objectes superiors a un quilo o havia d’evitar treballar a la intempèrie. El pèrit entenia que amb totes aquestes excepcions, la dona podia seguir treballant amb una prestació complementària per invalidesa. Un segon informe d’un especialista, però, entenia que els condicionants de la dona recomanaven que rebés la incapacitat total i, per tant, una prestació del grup 2. En el seu informe relatava que la demandant havia perdut l’oïda completament d’una orella, que a l’altra sentia uns acúfens crònics, que tenia vertígens resistents als tractaments i que si portava pes es desequilibrava.

Amb les argumentacions dels metges, els magistrats conclouen que “aquest tribunal ha declarat que quan es tracta de valorar si l’interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s’ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat”. Un supòsit, entenen, que no es dona en aquest cas, raó per la qual desestimen el recurs de la Seguretat Social.