Reportatge
Les dones a l'escenari
Al sector artístic, igual que en molts àmbits laborals, la paritat entre homes i dones continua sense ser del tot real. Les artistes andorranes asseguren no sentir-se discriminades al país, si bé a altres territoris, com Catalunya, la desigualtat segueix sent notòria.
Les dones a l'escenari
La dona i el teatre. La dona en un escenari. Una lluita constant per no patir discriminació ni estar infravalorades. A la paritat en l’àmbit cultural, igual que en tots els sectors, encara li queda recorregut per fer. De mica en mica l’empoderament femení es va obrint pas i dins la branca artística es poden veure grans representacions interpretades per dones, igual que ho poden ser per homes. La història, però, ha fet que hagin quedat excloses durant molt de temps i que la interpretació de personatges com Antígona o Lisístrata, de l’antiga Grècia, l’hagin representat homes.
Segons el registre de la Fundació Onca, per exemple, del total de 354 artistes que enguany han participat en algun projecte, 132 han estat dones, és a dir, el 37,29 per cent. Des de la Fundació asseguren que no hi té res a veure el sexe o el gènere, sinó amb la producció que es vulgui dur a terme, les necessitats de l’espectacle, o fins i tot el criteri de la persona que encapçali el projecte.
En aquest sentit, l’actriu i directora de la Jove Companyia Nacional de Teatre, Irina Robles, exposa que segons la seva experiència, i després d’haver estudiat a l’Institut del Teatre de Barcelona, sempre ha estat al costat de moltes dones i que en les produccions “segurament he treballat per igual”. “Sí que potser hi ha més directors masculins, però els meus companys han tingut les mateixes dificultats que jo”. I afegeix que en el cas d’Andorra, “podria dir que sempre he vist més vegades dones treballant-hi que homes”.
També la ballarina i codirectora de l’escola Líquid Dansa, Mònica Vega, explica que mai s’ha sentit discriminada ni se li han tancat les portes pel fet de ser dona. “Jo crec que, per sort, anem avançant i el que busca qualitat a l’escenari. És igual qui estigui interpretant”.
També la cantant Laura Estiarte (Lady Scarlett) assegura que en el seu cas, per l’estil de música que interpreta, “potser sí que són més homes” , però que en la música clàssica “segurament hi ha moltes més dones”. “Sempre m’he sentit una més del grup”.
Per la seva banda, la cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, exposa que s’està treballant per avançar en polítiques d’igualtat i que es busca establir protocols contra l’assetjament laboral en cas que hi sigui, i que, igual que en altres països, “les dones al món laboral, incloses les artistes, continuen tenint salaris inferiors als dels homes”.
I què passa quan una andorrana vol projectar-se més enllà de la frontera? L’Anuari de la Música 2020 de Catalunya exposa que les dones representen un màxim del 30 per cent de mitjana en les produccions musicals. A més, s’indica que a les dones normalment els toquen els escenaris més petits i les programacions que no són en horaris punta. La cantant Marta Mas (Noa Ashti) assegura que hi ha poques oportunitats per poder buscar-se un lloc del país. Tot i això, considera que hi té a veure l’alta competència que hi ha al sector de la música i que les possibilitats de donar-se a conèixer, indistintament de ser home o dona, acaben sent molt minses.