La majoria de la població no va consumir cultura l'any passat

“La cultura a a Andorra no és una qüestió d’Estat. Ni tan sols la identitària.” Aquestes lapidàries paraules es desprenen de l’estudi Aproximació a la política cultural d’Andorra, realitzat per l’intel·lectual Toni Gibert i encomanat pel ministeri de Cultura i la Fundació Julià Reig, que fa una exhaustiva anàlisi del punt de situació de la cultura al Principat. L’assaig, que ha treballat Gibert durant el dar­rer any i que va ser presentat ahir en roda de premsa, posa de manifest que el patrimoni només s’ha conservat com a “reclam turístic”, i expressa que des de les administracions s’ha descuidat “la participació ciutadana” a l’hora de divulgar la cultura. Per aquest motiu, l’autor de l’estudi va reivindicar per “polítiques valentes” que facin eixamplar “el camp de visió dels seus habitants”.

En les conclusions de l’estudi, Gibert va manifestar que, al marge de colors polítics, cada sensibilitat que hi ha hagut al capdavant de la cartera de Cultura “ha aportat la seva visió excessivament personalista”, sense tenir en compte “una proposta clara de l’ús que es vol donar a la cultura”. “Andorra genera molta cultura per nodrir l’ànima però per anar més enllà es necessiten polítiques més globals”, va afegir Gibert, en al·lusió a l’absència d’un marc legal que potenciï el desenvolupament d’aquesta activitat. Per tot plegat, l’assaig constata que “la cultura fa nosa a una societat cosmopolita immersa en els preceptes neoliberals de l’economia”. No obstant això, en defensa de les administracions, Gibert va sostenir que “no hi ha una mala inversió econòmica cultural” en comparació amb altres països”. El problema, però, rau en el fet que “no hi ha una estabilitat”, ja que “quan hi ha una crisi la primera cosa que cau és la inversió cultural”.

Per la seva banda, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, va declarar que la informació i les dades recopilades a l’estudi “ens seran de gran utilitat per a l’elaboració del Llibre blanc de la Cultura”, en fase de redacció i amb l’horitzó del primer trimestre del 2021 perquè “pugui veure la llum”. Al seu torn, la presidenta de la Fundació Privada Julià Reig, Déborah Ribas, va afirmar que “l’objectiu de l’estudi és que els gestors culturals d’Andorra puguin tenir una eina de reflexió que ens ajudi a prendre decisions per contribuir al creixement cultural”.

Dades de consum cultural

Un dels aspectes més interessants d’aquest estudi són les dades de consum cultural, extretes en col·laboració amb el CRES. En aquest sentit, l’informe reflecteix que un 60% de la població d’Andorra no va trepitjar cap museu durant el 2019, un 83% no va anar a cap espectacle de dansa, un 71% no va gaudir de cap concert i que el 70% no va visitar cap galeria d’art. Paral·lelament, aquestes xifres contrasten amb les noves tendències que s’albiren gràcies a la tecnologia, ja que el 95% de les llars d’Andorra tenen contractades plataforma d’streaming.

En qualsevol cas, aquestes desencoratjadores dades venen motivades per la falta de temps i d’interès. “El fet que les persones no tinguin temps lliure ens ha de fer replantejar coses. La cultura viu de l’oci i si no tenim aquest temps és impossible que la cultura creixi. I que la gent no tingui interès en la cultura ha de fer repensar les polítiques culturals dutes a terme”, va exposar Gibert.