El misteri de la duana

En plena pandèmia i amb l’angoixa que suposa la falta de turistes i visitants per les restriccions de mobilitat, l’obertura de la frontera per part de França va ser un motiu d’esperança que va durar poc quan, de sobte i sense saber-ne els motius, els duaners francesos van començar a examinar tots els maleters i equipatges dels cotxes amb matrícula francesa.

Buscaven tabac. L’ordre que tenien era que el màxim permès era de dos paquets per persona, una quantitat ridícula que no es mereix un desplaçament al Pas de la Casa i que va fer sonar totes les alarmes al nucli encampadà. Ningú no en sabia els motius, ni el Govern, ni l’ambaixada francesa, que assegurava que s’havien de complir les franquícies pactades amb la UE, i la por es va començar a escampar per tot el país perquè de moment era l’única via d’entrada d’alguns turistes en una Andorra mai vista, desèrtica i gairebé sense activitat comercial.

La premsa francesa va revelar ahir aquest misteri. Com Espanya, França també té una regulació més estricta per als treballadors transfronterers. Ho explica L’Indépendant i altres mitjans de comunicació veïns. Però durant deu dies, els funcionaris de duanes van recordar als conductors fronterers que només podien portar dos paquets de cigarrets.

A més, els comerciants francesos i especialment els estanquers es van mostrar molestos amb l’anunci que convidava a venir al Principat: "Viatjar a Andorra, viatjar des de l’Arieja i els Pirineus Orientals ja està autoritzat.”

Però els duaners no van fer distincions i van aplicar la norma a tot­hom, creant una llarga filera de cotxes esperant arribar al lloc de control. Va ser justament dijous 17 de desembre. Les duana gal·la indicava amb precisió quantes cigarretes, tabac, cigars o purets es podien portar des d’Andorra.

Les autoritats duaneres ho han aclarit finalment. Es preveu un règim especial per als treballadors transfronterers del Principat, treballadors o residents. Treballadors transfronterers que resideixen gairebé exclusivament als Pirineus Orientals o l’Arieja. La regla dels dos paquets s’aplica només a ells. I especifica qui és qui: “Es proporciona un règim especial per als treballadors fronterers i els residents fronterers. Un treballador fronterer és una persona que, per la seva activitat habitual, viatja a l’altre costat de la frontera en els seus dies laborals. El resident fronterer amb Andorra és una persona que té la seva residència en una zona que no pot superar els 15 quilòmetres de profunditat en línia recta des de la frontera francoandorrana, en els departaments de l’Arieja o Pirineus Orientals”.

Els transfronterers espa­nyols, per exemple, tenen limitada la compra de tabac a 1,5 cartrons cada mes per evitar un tràfic il·lícit.

Qui va donar l’ordre? El misteri continua.