Ribas avisa que els detractors que amenacen el Coprincipat ignoren la idoneïtat de la figura

Què l’ha motivat a escriure les seves memòries? “Al principi he tingut bastant insistència d’antics col·laboradors i sempre m’havia excusat. Ara, com que he arribat al final de la meva vida m’han convençut per escriure el llibre.” Amb aquestes paraules que pòstumament tenen una altra lectura, l’excap de Govern Òscar Ribas va iniciar ahir al matí l’última conversa telefònica amb el Diari per parlar de les seves memòries, que recentment han sortit a la llum. A continuació es reprodueix el contingut de l’article que inicialment estava previst publicar en la versió en paper de dilluns vinent.

“Vaig entrar en política sabent que pagaria un preu elevat i continuo pensant que és millor haver-lo pagat que haver viscut tota la vida a la defensiva.” Sota aquesta declaració de principis, Ribas va demanar la paraula per última vegada per deixar escrites les seves memòries, en les quals va advertir que les amenaces que planen sobre el model del Coprincipat ignoren la importància de la seva figura. “La institució del Coprincipat que ha durat 800 anys ja justifica per si sola la seva idoneïtat. Ara el volen sacrificar per una qüestió de modernitat o comoditat”, va discernir.

En aquest sentit, va recordar que en la darrera visita del nunci apostòlic, Bernardito C. Auza, el Dia de Meritxell, “ja es va deixar clar que hi ha unes línies vermelles que no es poden traspassar”. Per aquest motiu, va considerar que debats com el de la despenalització de l’avortament, l’aprovació de l’eutanàsia o d’altres relacionats amb la manipulació genètica poden desembocar en una “dimissió lògica” del Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives.

“Alguns recorden amb facilitat que això és un xantatge quan el més assenyat és que l’Església catòlica no miri cap a un altre costat sobre posicionaments que van en contra de principis morals i ètics”, va raonar Ribas, que no va amagar que “dins d’aquesta lògica la població andorrana haurà d’haver un moment que s’haurà de definir”, ja que “és el debat més important que hem d’afrontar, no dic que sigui el més urgent”.

Més enllà d’aquesta conjuntura, l’excap de Govern rememora durant la primera part del llibre la nostàlgia de temps passats. “Comparant moments que vam viure als anys 50 o 60 amb els actuals arribo personalment a la conclusió que vam viure en un paradís anomenat Andorra. Llavors hi havia més solidaritat i avui hi ha més individualisme”, sosté. Així mateix, va distingir diferents percepcions sobre l’evolució del concepte de la felicitat. “Abans hi havia més qualitat de vida encara que hi havia mancances de confort. Ara s’ha confós el confort com a objectiu per cercar la felicitat a la qual tots aspirem en detriment de la qualitat de vida”, va reflexionar.

Paral·lelament, l’autor projecta l’horitzó amb una mirada estoica, partint amb cert pessimisme. “Això et permet tenir una visió més acurada de com anirà el futur. L’experiència que tinc és que he encertat més que desencertat”, va exposar. Respecte al model evolutiu de la societat, Ribas va declarar que “estem creixent de manera desmesurada menjant-nos el patrimoni i el paisatge i sense crear riquesa per mantenir la població”.

La gestió política del futur

A més, el primer cap de Govern constitucional va posar el focus en la gestió política dels governants que l’han succeït. “Els polítics d’abans no érem professionals de la política. Potser estàvem menys formats, però teníem un gran sentit comú. Avui el poder s’exerceix sense tenir massa clara la idoneïtat de prendre les decisions. En lloc d’adoptar iniciatives per nosaltres, ens limitem a copiar els veïns, sobretot els del sud”, va valorar Ribas, que va identificar necessitats actuals a les quals ja es feia referència a l’inici de l’època constitucional.

“En els nostres discursos ja parlàvem que s’havia de diversificar l’economia per prevenir els problemes que avui tenim. Ho estem patint ara i ho patirem més a la sortida de la crisi”, va assegurar Ribas, que va admetre que tot i haver-se avançat en alguna legislació “no es pot demanar resultats en 24 hores, sinó en 24 anys”.

Com a conclusió i connectant amb el darrer capítol, titulat L’Andorra que m’agradaria veure i viure, Ribas va concloure la trucada desitjant que “m’agradaria viure en un Coprincipat amb un sistema econòmic equilibrat entre territori i població, més solidari socialment i que generi suficient riquesa per a tothom”.

EL LLIBRE

MEMÒRIES

EL VIATGE POLÍTIC D'UN HOME D'IDEES

“Un home d’idees, un actor cívic, un líder peculiar, una persona independent i lliure, d’allargada i penetrant petjada fins als nostres dies, no és un polític corrent ni comú.” Així retrata Joan Massa, ex-secretari general de la Mitra i autor del pròleg, Òscar Ribas a través de les seves memòries, una obra de 288 pàgines que compendia la seva infantesa i joventut, repassa la transformació que va suposar l’etapa de la Sindicatura de Julià Reig, aprofundeix en les seves responsabilitats governamentals i analitza els reptes de futur del país. El llibre, editat per la Fundació Julià Reig i Premsa Andorrana, SA, compta amb un recopilatori de les imatges més destacades de la trajectòria política del primer cap de Govern.