Els coetanis destaquen la visió a llarg termini de l'excap de Govern

Existeixen poques figures que generin un consens unànime, i l’excap de Govern, Òscar Ribas, n’és una . Qui el va succeir al capdavant de l’executiu, Marc Forné, no va dubtar el qualificar-lo com “un home valent d’acceptar el repte de ser el primer cap de Govern, quan les competències que tenia eren molt limitades”. “Va ser una persona molt dedicada a Andorra”, va afegir.

Més enllà va anar el també excap de Govern Jaume Bartumeu, que va ser ministre de Finances del segon Govern Ribas, en dir que “era un home d’Estat. Les batalles polítiques del dia a dia les deixava en un segon pla”.

La transcendència de la seva figura al llarg dels anys és un altre nexe que conjuguen les persones que van compartir viatge polític amb ell. Precisament, Càndid Naudi, ministre de Turisme i Esports en el segon executiu de Ribas, va afirmar que “deixa una empremta important en la història. Transcendirà al llarg dels anys”. Naudi recorda igualment “l’afecte personal que li tenia”. Del tomb del seu llegat i la visió avançada en el seu temps, en va parlar l’exsíndic general Josep Dallerès. “És una llàstima que no se l’hagués escoltat més. I que les propostes que va fer només es puguin validar 30 anys més tard. És un dels personatges amb més visió d’Andorra” va afirmar Dallerès.

Altres personalitats polítiques del país, amb el pas dels anys van veure amb uns altres ulls les propostes fetes per Ribas. L’excap de Govern Toni Martí, que com a conseller general va votar en contra de la moció de confiança que va comportar la destitució del polític lauredià el 94, va comentar que “aquell no va ser pas el millor dia de la meva carrera política”. Martí va afegir que “moltes de les seves propostes s’han acabat fent 20 anys després”.

El seu amor al país és un altre dels trets característics que les persones que van transitar amb ell durant la seva carrera política destaquen. Així doncs, la ministra de Treball en el seu tercer executiu, Bibiana Rossa, va manifestar que “ha estat un polític proper a tothom. Sempre ha fet prevaldre la seva visió d’estat per sobre de qualsevol altre aspecte”. Aquesta manera de veure el país i d’anar més enllà va ser un tret que en va destacar l’excap de Govern Albert Pintat, que va expressar que “com a polític sempre va tenir una visió global, sempre marcant el nord i tenint molt clar cap a on calia anar”. Pintat va parlar també de la seva defensa del Coprincipat com a institució. La capacitat analítica i mirada al futur també la va destacar qui va ser el secretari general i portaveu del segon Govern Ribas, Jordi Cinca, que va manifestar que “era un home diferent, amb una capacitat d’analitzar el futur a 20 anys extraordinària. No era un polític de joc ras i a curt termini, sinó de mirada llarga”. Aquest lideratge el va destacar qui fou secretari de la Mitra, Joan Massa, qui va qualificar l’excap de Govern com “un far en la vida política d’Andorra, que va donar durant la reforma de les institucions una línia a seguir per bastir la nova Andorra”. Massa, que ha escrit el pròleg de les memòries de Ribas, elevà la seva figura a l’altura de l’autor del Manual Digest, Antoni Fiter i Rossell.

L’empremta del líder lauredià la té molt clara qui va ser ministre d’Economia en el seu quart mandat, Jaume Serra, que va afirmar que “Ribas és un referent polític i social del país dels darrers 40 anys. Des dels 80 fins a l’actualitat ha influït en la vida política”. El camí constitucional no va ser fàcil i qui el va compartir, des de la posició de síndic general, Albert Gelabert, en va destacar la complexitat d’aquells anys. “Vam fer el que vam creure millor per al país. I des de llavors vam mantenir una gran amistat. Era una persona de tracte fàcil que estimava el país i que no dubtava a l’hora de prendre decisions i dir què calia fer”, destaca el massanenc.

Condol internacional

La transcendència de Ribas era gran i més per ser qui va portar oficialment el català a l’ONU, un fet que va destacar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que va dir que “mai no li agrairem prou aquest gest, que hauria de ser reconegut arreu”. L’Ambaixada de França a Andorra i el seu ambaixador, Jean-Claude Tribolet, també van traslladar el seu condol.

EL SEU LLEGAT

La seva marcada visió europeista, signant l’acord duaner del 1990, va establir les bases de les futures relacions entre Andorra i la CEE, actual Unió Europea.

Una mirada llarga fonamentada en el que necessitaria el país a 10, 15 o 20 anys vista. No en va alguns dels seus postulats de quan era cap de Govern, com la creació d’un marc fiscal per al Principat, s’han acabat aplicant anys després.

La defensa del Coprincipat va marcar una altra de les línies vermelles per a Ribas, que creia fermament amb la necessitat d’aquesta institució per al futur del país i que calia preservar.

Portar el català a l’ONU oficialment com a cap de Govern li va valer el reconeixement dels territoris de parla catalana.

El futur d’Andorra li preocupava especialment, en un món cada vegada més globalitzat.