El Govern ha destinat 225 milions d'euros a la Covid

La crisi de la Covid-19 ha comportat per a l’Estat andorrà l’esforç financer més important de la història del país. Govern ha destinat a pal·liar la crisi econòmica i sanitària un total de 225 milions d’euros entre mitjan març, quan es produeix el confinament i l’aturada pràcticament total de l’activitat, i el 30 de novembre.

Una part important d’aquesta injecció econòmica, prop del 60%, s’ha realitzat a través del programa de crèdits tous destinats a les empreses i avalats del Govern, que assumeix un cost financer del 0,25%. En total s’han atorgat préstecs sense interès per valor de 133 milions d’euros. El Govern és conscient que en cas que l’empresari no els retorni haurà d’assumir-los en qualitat d’avalador i ha previst una taxa de morositat del 18%, que representaria uns 25 milions d’euros. El ministeri de Finances ha pres com a referència les ràtios aplicades pel Banc d’Espanya i el percentatge del 18% es correspondria amb el nivell de màxim estrès.

El ministre Eric Jover explica que han treballat amb una previsió conservadora però que els impagats s’haurien de reduir molt per les facilitats de retorn, amb mesures com ara les pròrrogues successives o la possibilitat de prestamitzar el deute, fraccionant-ne el pagament a través de quotes periòdiques. “Si l’empresa és viable li posarem el màxim de facilitats perquè no sigui el retorn del crèdit el que l’acabi enfonsant.” L’execució del deute per part de l’administració, que comportaria que l’empresa hagués de respondre amb el seu patrimoni, es preveu com la darrera possibilitat.

Programa viu

Jover ha afegit que ja hi ha hagut empreses que han aconseguit liquidar el deute en superar les tensions de tresoreria gràcies a la represa de l’activitat. L’executiu manté oberta la línia de crèdits amb cent milions d’euros suplementaris. “És un programa viu al qual les empreses es poden continuar acollint per fer front a les dificultats amb què es trobin”.

També han reduït la càrrega per a les empreses en els moments punta de la crisi les mesures aplicades pel departament de Tributs i Fronteres per un valor de 27,6 milions d’euros. La que més impacte ha tingut –17 milions d’euros– ha estat rebaixar el pagament a compte de l’impost de societats i de la renda d’activitat empresarial del 50% al 20%. En opinió del ministeri de Finances, “no hauria tingut sentit exigir” un avançament tan elevat en aquest exercici en funció dels beneficis de les empreses de l’any 2019. Igualment, s’han permès fraccionaments i ajornaments tributaris als quals l’empresari es pot acollir “sense exigir-li cap tipus de garantia”.

Despesa i inversió en salut

Bona part de la despesa suplementària de l’administració per la pandèmia és de caràcter sanitària. En els 14 milions d’euros que ha comportat cal incloure-hi els tests serològics, que ja han suposat 1,5 milions, mascaretes i elements de protecció del personal mèdic, despeses de personal sanitari, medicaments, etcètera. Igualment s’ha produït una inversió d’un milió d’euros al Servei andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) per la compra de respiradors o per a l’habilitació d’espais a l’hospital per augmentar la capacitat per atendre pacients crítics. Jover, per citar només un exemple, ha fet referència a la preparació de la sala d’actes per convertir-la en UCI en cas de necessitat amb el corresponent canvi del circuit de gasos. Una partida suplementària, també relacionada amb l’atenció sanitària, ha estat la transferència a la Creu Roja de 44.000 euros per al funcionament dels stop labs.

Les suspensions temporals del contracte de treball i les reduccions de jornada, coneguts popularment com a ERTO, han tingut un impacte de 41 milions d’euros en els deu mesos trascorreguts des de l’entrada en vigor i el tancament de les xifres. Aquest import també inclou els ajuts directes que van rebre els treballadors autònoms.

La secretaria d’Estat d’Afers Socials ha destinat un volum de 3,6 milions d’euros a la crisi. Els ajuts socials i la prestació per desocupació involuntària, a la qual s’ha ampliat l’accés, formen el gros d’aquestes ajudes. Un altra de les despeses a les quals s’ha hagut de fer front és el lloguer dels hotels que van allotjar residents dels centres sociosanitaris.

Les xifres no tenen en compte altres mesures adoptades recentment i que ja són d’aplicació aquest mes de desembre, com ara els ajuts aprovats per als temporers residents de les estacions d’esquí, o que es començaran a aplicar el gener vinent, com el nou programa d’ERTO o els ajuts per a lloguers de locals comercial i que tindran impacte sobre els comptes de l’any 2021.

El volum de 225 milions d’euros inclou els descomptes directes aplicats per les companyies de serveis en la factura elèctrica i de telecomunicacions. Per a FEDA ha representat una caiguda de tres milions d’euros i per a Andor­ra Telecom d’1,4 milions, majoritàriament en els ingressos provinents de les empreses.