El comú veu opcions d'un acord sobre el Palau de Gel

Canillo no llença la tovallola encara amb el Palau de Gel i espera que en els propers dies les negociacions es puguin reemprendre per tal d’arribar a bon port i poder mantenir l’equipament a la parròquia. “Des del comú, el primer que volem dir és que encara hi ha possibilitats de salvar i continuar explotant el Palau de Gel; és d’interès primordial per a la parròquia de Canillo, tant pels turistes que ens visiten com per als residents”, va afirmar el cònsol major canillenc, Francesc Camp.

Totes les opcions estan sobre la taula per la corporació, que espera una resposta formal de l’oferta de compra de 7 milions d’euros que van fer arribar a la propietat el passat dia 30. “Nosaltres vam traslladar una oferta per escrit, i esperem una resposta formal de la propietat, perquè fins ara les que hi ha hagut són verbals, per tal de poder continuar negociant”, va manifestar el cònsol, que es va mostrar moderadament optimista al comentar que “creiem que hi ha marge per a la negociació, les properes setmanes seran clau per veure cap on s’encarrila i som pacients, i entenem que hi pot haver temps encara per entendre’ns”.

Compra o lloguer

Existeixen diferents vies, per a la corporació canillenca, per tal d’acabar tancant un acord que permeti la continuïtat de la infraestructura. Així doncs, Camp va indicar que “estem oberts també a parlar de lloguer, però aquest cal que sigui a llarg termini”. El motiu esgrimit pel cònsol va ser que “el Palau necessita unes inversions per tal d’actualitzar-lo que seran d’entre 2,5 i 3 milions d’euros. Si el contracte és de deu anys, com ens proposava la propietat, es pot donar la casuística que acabem el pla d’inversions quan acabi el contracte”. Malgrat que casa comuna va demanar trenta anys en un primer moment, ara per ara estarien predisposats a rebaixar les exigències fins als vint-i-cinc anys, per tal que hi hagués temps d’amortitzar les inversions que caldrà fer.

Les opcions que no es contemplen, a dia d’avui, per part del comú, és anar a una expropiació dels terrenys, ni tampoc a una requalificació urbanística per establir-los com a equipament públic. En aquest sentit, el màxim dirigent parroquial va exposar que “aquestes opcions no estan sobre la taula. I també vull deixar clar que si no ens hi volen, marxarem, no esgotarem els terminis” per afegir que “el que sí que demanarem serà poder fer una sortida ordenada”. El cònsol va indicar que ell considerava que les negociacions no estaven trencades i va manifestar que des del 31 de desembre fins avui, els advocats de les dues parts havien mantingut converses, segons Camp, per desencallar la situació.

Les declaracions de Camp, les primeres que fa als mitjans de comunicació, van sorprendre la propietat. Fonts jurídiques que representen Casa Roig van preferir no insistir en noves declaracions al considerar que ja està tot dit i que no hi ha cap novetat. En altres paraules, van precisar que no hi ha negociacions i que aquestes “les va trencar el cònsol el mateix dia 31 de desembre”, data quan va caducar el contracte de lloguer i els propietaris esperaven el retorn del terreny amb l’edifici i van citar sense èxit el cònsol per fer una revisió conjuntament a les instal·lacions. Les mateixes fonts van insistir que s’està treballant en la demanda judicial, “que serà presentada aquest mateix mes”. Queda clar que les dues parts segueixen sense entendre’s, no només pel que fa a l’aspecte econòmic i a la possibilitat de renovar el contracte, sinó a unes converses que per a una part no existeixen i per a l’altra encara poden donar fruit.

Tot plegat, envoltat en una polèmica perquè el comú segueix utilitzant el Palau de Gel sense contracte de lloguer vigent i en què queda palès que les diferències són tan grans que arribar a un acord, ara per ara, sembla altament improbable.