Habitatge

El comú de Sant Julià de Lòria descarta rebaixar al 0% la cessió de sòl

El cònsol al·lega que el traspàs de terreny és una de les principals fonts d’ingressos de la corporació laurediana

El comú de Sant Julià de Lòria descarta rebaixar al 0% la cessió de sòlFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El comú de Sant Julià no rebaixarà el percentatge al 0% de cessió de sòl obligatòria per fer pisos de lloguer, tal com preveu la nova llei de l’habitatge. Així ho va indicar el cònsol major de la parròquia, Josep Majoral, que va deixar clar que “Sant Julià no està disposat a rebaixar el 10% de la cessió per diverses raons”. La primera, va argumentar el mandatari, “pel greuge comparatiu que es faria amb la persona que recull avui un projecte i ha de pagar el 10% de cessió”. I la segona perquè és la principal font d’ingressos de la corporació. “Si analitzem els ingressos que té el comú lauredià són bàsicament dos: les transferències de Govern, que ja s’han reduït degut a la pandèmia amb una quantitat importat, i la recaptació del 10% de cessió”, va explicar Majoral. Segons el cònsol, “si anem traient ingressos al final es perd l’equilibri i no s’aguanten els números, per tant, ja no és una qüestió de voler, sinó de poder, i el comú de Sant Julià no pot”.

De fet, fins ara només el comú d’Encamp ha anunciat que rebaixarà el percentatge de cessió. Andorra la Vella no planteja de moment modificar les condicions actuals i Canillo es mostra més partidari d’incentivar la construcció a través de bonificacions. El comú d’Escaldes ja ha deixat clar en més d’una ocasió que tampoc rebaixaran el percentatge de cessió i la Massana i Ordino encara no s’han posicionat.

El mandatari comunal considera que serien més eficients altres tipus d’estratègies per incentivar el lloguer a preu assequible. A tall d’exemple recorda que la seva formació, terceravia, va recórrer a les eleccions generals amb el plantejament d’estudiar com es podia facilitar als propietaris que construïssin. La seva idea era que es permetés ampliar la volumetria d’aquells edificis, els propietaris dels quals es comprometessin a posar-los al mercat de lloguer a un preu assequible. “Si fem la comparació, pujar una o mitja planta més en un edifici és bastant més fàcil que no pas la reducció del 10% de la cessió”, va opinar Majoral.

Al seu entendre, el que és necessari és reduir els costos de construcció perquè els habitatges baixin de preu però no condicionar la cessió de terreny. “Al final s’ha d’incentivar que sigui el privat que amb els seus diners munti els seus negocis. Això dona vida a la parròquia i al centre econòmic i tu, com a administració, només ets l’eina que permet tot això però sota el meu punt de vista la inversió ha de ser dels privats”, va argumentar.

Més enllà de les polítiques que es puguin dur a terme per incentivar el mercat del lloguer, el cònsol lauredià considera que és el moment per fer una anàlisi més enllà de la problemàtica actual sobre el futur de la població del país. “Algú creu que en un any i mig vista tindrem la mateixa població que tenim avui? Sota el meu humil parer, crec que no”, plantejava. Majoral augura que “alguna empresa tancarà degut a la situació que estem vivint, cosa que vol dir menys feina i que molta gent tornarà al seu país d’origen. Per tant, la pregunta que faig és: d’aquí un any i mig creieu que seguirà faltant habitatge?” Sota el seu parer, si la resposta és que no en faltarà, “l’oferta i la demanda ja regularan el preu per si mateixes”.

tracking