Accés restringit dels ciutadans amb vot a les meses electorals

Els ciutadans amb dret a vot podran demanar als comuns formar part de la mesa electoral. Així es preveu en una de les esmenes que la majoria ha presentat al projecte de llei de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum. Actualment, les meses estan formades per un mínim de dues persones que designa el comú i un interventor titular i un suplent per cada llista electoral que es presenta als comicis. Amb la proposta del grup demòcrata, aquesta composició es podrà ampliar amb persones que no estiguin vinculades a cap partit polític. L’accés dels ciutadans a les meses, però, serà limitat a dues persones i la presidència de la taula seguirà recaient sobre un membre del comú. Els electors que ho desitgin hauran de fer la sol·licitud al comú corresponent i en cas d’haver-hi més de dues persones que hi vulguin participar, la decisió es farà per sorteig.

La majoria descarta, d’aquesta manera, que s’elimini la presència de polítics de les meses electorals, tal com defensen els socialdemòcrates. Tant els grups que donen suport al Govern com terceravia no comparteixen la visió del PS i defensen que la presència de polítics a les meses dona més seguretat jurídica i que en cas que algú es pugui sentir incòmode per la seva presència pot votar a la Batllia.

Sense vot electrònic

El que no prosperarà en la modificació de la llei electoral és la introducció del vot electrònic. Tot i que el criteri de Govern al projecte de llei presentat pel PS tenia en consideració aquesta possibilitat, tant l’executiu com els grups que hi donen suport consideren que en el context de crisi que viu el país actualment a causa de la pandèmia no és moment d’invertir en aquest canvi. Argumenten que la plataforma que ho ha de permetre és molt cara i que ara cal destinar els recursos a lluitar contra la Covid i defensen que abans d’introduir aquesta figura cal fer una reflexió més profunda. Plantegen, per exemple, que cal decidir si el vot no es pot tocar o si per contra es pot modificar fins al darrer dia o si seria universal o només per als andorrans que visquin fora del país. El PS defensa que aquesta reflexió es faci durant el treball en comissió i es mostra obert a canviar el seu posicionament inicial, que parteix de la base que el vot electrònic es pugui modificar i prevalgui el darrer que s’esculli. DA, però, insisteix que la reflexió mereix més temps per definir les condicions i donar totes les garanties.

El que sí que vol modificar la majoria és el termini per demanar el vot per correu, que s’ampliarà fins als 15 dies hàbils a comptar de la convocatòria d’eleccions. També s’ampliaran les casuístiques sota les quals es podrà sol·licitar, com ara en cas d’estar realitzant temporalment activitats esportives fora del país o ser família d’un ambaixador i estar puntualment a l’estranger tot i no residir-hi habitualment.

La representació no es toca

El posicionament del PS partia de la premissa que cal que el sistema electoral sigui més representatiu i, de fet, el criteri de Govern respecte el projecte de llei dels socialdemòcrates deixava la porta oberta a millorar la proporcionalitat però sempre prioritzant la governabilitat. Després d’estudiar les diferents opcions amb els comuns demòcrates, però, el grup majoritari no veu factible cap modificació en aquest sentit.

A falta del treball en comissió, DA descarta en principi les dues propostes del PS per canviar el sistema electoral, tant comunal com nacional. En concret, els socialdemòcrates defensen que en el cas dels comicis parroquials, la llista guanyadora obtingui els dos cònsols i la resta de consellers es reparteixin de manera proporcional. Des del PS entenen que això respectaria la governabilitat perquè la llista més votada sempre tindria dos representants més que la resta però des de DA consideren que el canvi només dificultarà el treball de les diferents comissions i no aportarà gaires canvis pel que fa a la representativitat.

En el cas de les eleccions generals, el grup socialdemòcrata proposa canvis en els candidats escollits en llista territorial. La modificació donaria només un conseller a la llista més votada (i no dos com ara) i en cas d’empat es repartirien entre les dues llistes més votades. Si hi hagués més candidatures empatades, proposen fer una segona votació en els set dies naturals següents entre els candidats afectats.

ESMENES

La majoria proposa que els electors que ho vulguin puguin participar en la mesa electoral sense haver de tenir cap vinculació amb cap partit polític. La modificació no tocaria la presència de polítics a la mesa electoral, sinó que ampliaria els participants.

Els demòcrates rebutgen introduir el vot electrònic en la modificació de la llei argumentant que ara cal destinar els diners a lluitar contra la pandèmia i que a més és necessària una reflexió més profunda sobre quines condicions ha de tenir la votació telemàtica.

La majoria proposa per esmena ampliar als 15 dies hàbils a comptar de la convocatòria d’eleccions el termini per demanar el vot per correu i també inclou noves casuístiques per poder fer la sol·licitud.

El PS proposa canviar el sistema electoral perquè sigui més representatiu. En el cas dels comicis comunals, planteja que la llista guanyadora obtingui els dos cònsols i la resta de consellers es reparteixin de forma proporcional. Els demòcrates, però, no ho veuen factible.

En el cas de les eleccions generals, el PS també proposa canvis en el repartiment de consellers obtinguts per la llista territorial. Aquesta opció tampoc té el suport de la majoria.