Pfizer subministrarà 30.000 dosis en total a Andorra

Pfizer té un compromís amb el Govern per subministrar "30.000 vacunes ampliables" segons la disposició que tingui la farmacèutica i que potser no cal ampliar si hi ha altres antídots disponibles d'altres laboratoris, ha manifestat Joan Martínez Benazet. El ministre ha precisat que les 2.000 unitats que inicialment proporcionarà Pfizer són per vacunar a un miler de persones ja que es reservaria la meitat de les dosis per administrar la segona en les tres setmanes següents a la primera injecció tal com marca el protocol i ha recordat que hi ha capacitat per mantenir el fàrmac ultracongelat a instal·lacions del SAAS i d'una empresa privada.

El ministre ha remarcat que tot i que les 30.000 dosis puguin estar disponibles quan se solucionin els problemes administratius que impedeixen l'arribada del fàrmac des de Madrid l'entrega no seria unitària. Martínez Benazet ha especificat que no es transportarien totes "perquè correríem un risc molt important i les portaríem segons anem vacunant. Es fraccionaria l'entrega per seguretat".

El titular de Salut ha reiterat que les traves que estan endarrerint el lliurament de les vacunes que han d'arribar des de la capital d'Espanya "són requeriments i observacions" interns que ha demanat Pfizer dels Estats Units a la filial de Madrid i "no hi ha cap dificultat insalvable" per tenir-les. El ministre Portaveu, Eric Jover, ha recalcat que el Govern "ha fet tots els esforços per tenir les vacunes que s'estan retardant per problemes administratius i no cal buscar altres problemes perquè no n'hi ha" i ha assegurat que Salut i tot l'executiu "estan fent tot el necessari per poder vacunar a la nostra població".

Arribada aquesta setmana

Les vacunes arribaran aquesta setmana, potser en qüestió d’hores, i es podrà començar la campanya per injectar el vaccí a la població. Amb tota cautela després del retard que s’ha produït, fonts dels governs espanyol i andorrà coincideixen a assegurar que les dosis de Pzifer arribaran a Andorra molt aviat. En realitat el transport no era un problema ni dilluns, amb la tempesta de neu per la Filomena, però Pzifer ha exigit signar una sèrie de documents –els mateixos que a la resta de països– perquè no tenia contemplada la possibilitat que un país pugui vendre una part de la seva comanda a un tercer.

Tot això ha fet retardar el trasllat, com va reconèixer dilluns el ministre de Salut, que comptava a injectar la primera vacuna diumenge passat, però no va poder ser. Ara va de debò, la paperassa burocràtica –que no s’ha volgut especificar en què consisteix– ja està solucionada i les 2.000 dosis viatjaran molt aviat. També han d’arribar des de França les de Moderna, i a mesura que espanya en rebi més de Pfizer-BioNTech, mantindrà el compromís de subministrament a Andorra.

No quedava una altra via per adquirir el vaccí. Són les normes del mercat i especialment de la Unió Europea. Andorra vol ser sobirana per comprar directament el material sanitari. El conflicte de la pandèmia i l’adquisició de les vacunes ha tret a la llum un problema que s’arrossega des de fa temps i que s’està negociant, de moment sense èxit per les reticències de la Unió Europea. El Principat, mitjançant el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, fa temps que insisteix per signar l’Acord d’Adquisició Conjunta, que permetria participar en aquest mecanisme per a l’adquisió de material sanitari per combatre, per exemple, la grip pandèmica.

Candidat a la UE

La resposta de la Comissió Europea ha estat negativa perquè considera que Andorra no té els requisits per formar part d’aquest club, bàsicament perquè no és potencialment un país candidat a formar part del grup dels 27. La resposta no ha provat bé dins del Govern, especialment perquè hi ha 37 països que en formen part com Albània, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Bòsnia i Kosovo –territori que no està reconegut per alguns països.

Davant d’aquesta situació, la majoria de les multinacionals farmacèutiques consideren que les comandes s’han de fer a través d’aquest conjunt de països i no directament. Andorra se sent discriminada i compta amb Espanya i França com a aliades per aconseguir participar en aquest conveni, encara que de moment la CE no n’és partidària. La majoria de laboratoris exigeixen al Principat que utilitzi la via de la UE, i són molts pocs els que accepten parlar directament.

En la mateixa situació es troben Mònaco, San Marino, i fins i tot Suïssa, que ha hagut de fer algunes compres de material sanitari a traves de Suècia. Els primers passos cap a la creació d'un instrument d'agregació de demandes transfrontereres en l'àmbit sanitari es remunten a la pandèmia de Grip A de l'any 2009.

L'AGÈNCIA DEL MEDICAMENT DECIDIRÀ SI APROVA LA VACUNA D'OXFORD EL 29 DE GENER

L'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) decidirà si aprova la vacuna d'Oxford-AstraZeneca el 29 de gener. L'EMA ha convocat aquesta reunió del comitè científic per valorar si avala el vaccí britànic després de rebre la petició d'autorització de la universitat i la farmacèutica. Si finalment dona llum verda a la vacuna d'Oxford, serà la tercera que es podrà distribuir al mercat europeu juntament amb la de Pfizer-BioNTech i Moderna. Brussel·les ha comprat anticipadament 300 milions de dosis de la vacuna d'Oxford, que se sumarien als 600 milions de Pfizer i els 160 milions de Moderna. Per tant, la UE tindria assegurades dosis per cobrir tota la població del bloc, si bé la distribució de les vacunes es farà al llarg del 2021. Brussel·les preveu que el gruix de les dosis es reparteixi a partir de l'abril. A més, la Comissió Europea va concloure ahir les converses amb la farmacèutica Valneva per comprar la seva potencial vacuna contra la Covid-19. Després d'acabar també les converses exploratòries amb Novavax, la de Valneva seria la setena vacuna en una àmplia cartera de la UE, que inclou els contractes amb AstraZeneca, Sanofi-GSK, Janssen Pharmaceutica, BioNtech-Pfizer, CureVac i Moderna.