Els pares alerten que els joves tenen nous llocs per consumir drogues

Els parcs han deixat de ser els punts de reunió dels joves per consumir estupefaents com ara cànnabis. Amb la pandèmia del coronavirus i el consegüent augment de la presència policial als carrers els adolescents s’han vist forçats a traslladar aquest consum a pisos o altres zones més amagades. Així ho va indicar la presidenta de l’Associació per la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra), Sandra Cano, que va destacar que “abans tenies quatre focus calents de consum als parcs, però ara hem passat a tenir-los a pisos, garatges o edificis abandonats”. “Abans estàvem descontents de les trobades als parcs i ara es continuen fent, però en llocs en els quals és més difícil de detectar”, va manifestar.

En la mateixa línia, des de l’Associació Fills d’Andorra Carles Perea destaca que “els punts de trobada per fumar no són davant les escoles, sinó un parc, dar­rere d’una església o llocs estratègics per evitar ser enxampats”. A més, insisteix que si bé és cert que abans o després de l’escola també es produeix el consum d’estupefaents, “els punts es mouen”. I per això remarca la necessitat de crear la figura de l’educador de carrer “que faci la intervenció socioeducativa en els punts de conflicte, si no la tenim no estem fent res”. “Pel que fa a prevenció de consum no estem fent res.”

D’altra banda, les dues associacions subratllen que hi ha una manca de recursos i d’efectius. Perea indica que “a partir de les 17 hores hi ha una mancança de personal i, per resoldre-ho, s’han d’asseure el Govern i els comuns i decidir com cal abordar-ho; precisament per això sempre hem demanat que hi hagi un educador de carrer que estigui sota el paraigua de Govern”.

Per la seva part, Cano va valorar que “suposo que també és un problema de falta d’efectius al departament de menors i estupefaents de la policia”. “El problema cada vegada s’està engreixant més al país i són moltes les famílies que en pateixen les conseqüències”, van apuntar. A més, va exposar que els fa la sensació que el problema “es podria erradicar amb esforços, però sempre hi ha una excusa o algun motiu per endarrerir-ho”.

I va posar en relleu que “hi ha nens que amb 11 anys ja consumeixen haixix i altres que amb 23 ja pateixen les afectacions mentals del consum, i moltes vegades deriva en una malaltia mental”. Tanmateix, va detallar que tot i que en alguns casos la pandèmia ha implicat una disminució del consum perquè no es poden fer festes i els locals d’oci estan tancats, altres joves han empitjorat amb els seus problemes de conducta i s’han generat més conflictes a les cases.