Tombats els recursos per posar traves a l'inici del 'judici BPA'

L’inici de la vista oral de la causa primera de BPA, el conegut com a cas Gao Ping, està més a prop després que la sala penal del Superior hagi tombat dos recursos contra la desestimació per part de Corts de les qüestions prèvies presentades per les defenses. El següent pas, si els advocats volen continuar el procés per revertir la decisió de Corts, hauria de ser la presentació d’un nou incident de nul·litat d’actuacions, el pas previ per anar al Constitucional.

El juny de l’any passat Corts va decidir desestimar de manera definitiva totes les qüestions prèvies presentades pels advocats defensors dels 24 processats, excepte quatre. Aquestes el tribunal les va refusar en aquell moment processal en considerar que no eren qüestions prèvies susceptibles de comportar la declaració de nul·litat de les actuacions, ja que afectaven el fons de l’assumpte.

Dos recursos diferents

El primer dels recursos el va presentar Antoni Riestra, advocat de tres dels processats, contra la decisió de Corts de desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions que el mateix lletrat havia fet a l’aute que refusava les qüestions prèvies. Riestra considerava que desestimar l’incident de nul·litat vulnerava drets fonamentals dels seus clients.

Ho feia perquè la notitia criminis que va donar lloc a la incoació de la causa, és a dir la nota de la FinCEN que va desembocar en la intervenció de BPA, va ser provocada de manera artificial i maliciosa i producte d’amenaces, coaccions i xantatge. També vulnerava els seus drets el rebuig de la petició de nul·litat de la notitia criminis per la batlle instructora relatiu a les coaccions, amenaces i xantatge contra BPA i que la declaració d’un dels processats –ara mateix ja no ho està en haver mort– era nul·la atès que aquest no es trobava en condicions de prestar declaració amb plenes garanties, per patir un síndrome de desorientació per una malaltia.

També vulnerarien drets fonamentals la incorporació de la documentació interessada per la Fiscalia, així com les intervencions telefòniques provinents d’altres causes judicials i sense consentiment dels interessats.

La sala penal desestima el recurs perquè la part promotora replanteja les qüestions prèvies que ja van ser resoltes de “manera complerta i extensa” per Corts i perquè reitera els mateixos arguments que ja havia desenvolupat en la seva formulació. Recorda al lletrat que “el fet que una part estigui disconforme amb el contingut d’una resolució no suposa, evidentment, que s’hagin vulnerat els drets fonamentals al·legats, ja que la Constitució no garanteix que s’obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes a dret, en el sentit estimatori o desestimatori”.

El segon dels recursos contra la decisió de Corts de desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions fet al refús de les qüestions prèvies el van presentar els advocats de 19 dels 24 processats. En aquest cas, la vulneració dels drets fonamentals als seus clients estaria relacionada amb la incorporació de proves d’altres causes nacionals i estrangeres, d’intervencions de comunicacions i registres domiciliaris d’altres causes i dels registres a BPA del 25 i 26 de setembre del 2015.

En mantenir aquestes proves es vulnerarien els drets dels seus clients perquè “s’han comès infraccions al procediment i a les lleis que el regulen, perquè no hi cap llei que permeti incorporar a la causa les converses i els resultats d’intervencions domiciliàries obtingudes en altres causes en ser il·legal, i perquè les regles que regulen la càrrega de la prova s’inverteixen amb la incorporació il·legal de proves.

El Superior desestima el recurs fent bo l’argument de Corts respecte que la incorporació a la causa de les proves obtingudes en altres procediments és vàlida i lícita, ja que en la seva obtenció s’han respectat les garanties establertes en la legislació andorrana, en aplicació dels convenis internacionals subscrits per Andorra, els quals permeten la tramesa d’informació que pot afectar drets fonamentals i es considera que constitueixen font de dret directament aplicable al Principat i amb rang superior a la llei.