“Hem tingut una de les epidèmies més fortes”

Han passat deu mesos de l’esclat de la crisi sanitària i el país està immers en un repunt de la segona onada que està fent créixer la pressió assistencial. El sistema s’enfronta amb un major coneixement del virus i més mitjans, remarca el director general del SAAS en una entrevista realitzada a mitjan de la setmana passada.

Els dispositius, amb la planta Covid d’El Cedre, l’ampliació de la capacitat de l’UCI... són suficients per afrontar una empitjorament de la situació?

En la part de recursos tècnics, de respiradors i equipaments, tenim un marge gran. Respecte a espais on ubicar els malalts, a la UCI tenim un marge molt alt. A hospitalització, en número de llits també tenim un coixí. I a El Cedre sempre tenim la possibilitat de transformar alguna planta més per a malalts Covid. On sí que podríem tenir la constricció més important és en el personal. En aquesta segona onada tenim un avantatge, que se’ns han infectat molts menys sanitaris, però a canvi a la primera onada tota la resta estava tancat i ara no, i sanitaris que vam poder utilitzar ara estan en actiu i, per tant, si hi pot haver un cert coll de botella seria en el personal. També vam disposar de la brigada cubana, que una certa ajuda va ser.

Van anunciar un seguit d’incorporacions de reforç.

Des de la primera onada fins ara hem anat incorporant un número important de personal, bàsicament d’infermeria, d’auxiliars, però també hem incrementat alguns recursos de metges, hi ha hagut un increment important de la plantilla. Si no, no podríem fer front al que estem fent front.

Tot el personal previst s’ha incorporat?

Hi ha alguna posició de metge que no hem pogut acabar de cobrir del tot però estem en tràmit de poder-ho fer. Però infermeria i auxiliars ho hem cobert tot.

La segona onada va arribar abans del que pensaven? El personal es va queixar de la falta de planificació durant l’estiu.

A l’estiu vam donar totes les vacances que vam ser capaços de poder donar perquè una de les coses que necessitàvem és que el personal descansés i tots esperàvem que la segona onada arribés una mica més tard, però desgraciadament no va ser així.

Quin diria que és el clima laboral?

Hi ha molt cansament, és lògic, però jo diria que el clima laboral és bo, la gent té una bona predisposició a fer més treball suplementari del que li tocaria, estic content i orgullós de la resposta del personal del SAAS. Tots hem estat tensionats, hi ha hagut moments crítics, no fàcils de gestionar i en moments determinats pot haver-hi hagut aquesta miqueta de tensió absolutament normal però crec que l’hem resolt asseient-nos tots plegats i analitzant quines coses es podien fer millor i si hi ha hagut coses que s’han hagut de corregir, les hem anat corregint.

Mirant el retrovisor, quin balanç fa de la gestió d’aquella primera onada?

Molt content. Molt content de la reacció de tothom: de la reacció de Govern, que va ser molt diligent de prendre mesures, i la capacitat de comunicació per fer que la gent complís amb les restriccions. La resposta dels sanitaris, extraordinària, i jo crec que la capacitat de modificar, de reinventar l’hospital, els fluxos de treball que vam tenir entre tots van ser bons. El resultat final, quan l’analitzes amb la letalitat que hi ha hagut, tenim unes xifres bones en comparació amb els països del nostre costat. Tant el que vam tenir a l’hospital com a El Cedre, els resultats objectius de mortalitat, de letalitat, estan per sota d’Espanya, França i Itàlia. Quan hi ha morts pel mig el balanç mai no pot ser satisfactori i sempre segur hauríem pogut fer alguna cosa millor, però no ho mirem amb sensacions, sinó amb dades objectives...

El Cedre va ser una de les residències més colpejades, la problemàtica laboral que es vivia llavors va afectar negativament la gestió inicial?

No crec que tingués cap incidència. Podria ser que en aquests dos o tres primers dies tots vam estar en xoc, mirant de reaccionar, i probablement en aquests dos o tres primers dies si ara tornéssim a passar allò faríem coses diferents pel que hem après. A més, de seguida ho vam reforçar amb personal extern que va anar cap allà, vam refer tots els circuits.

Abans es referia a la brigada cubana. Tornaria a recórrer a la seva ajuda?

En aquell moment ens va ajudar, sense cap mena de dubte. Si ens va ajudar, fent un símil, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, no ho sé, però ens va ajudar segur. Ara hem tingut temps per preparar-nos, hem augmentat la nostra plantilla, hem contractat més intensivistes, hem format els nostres metges i infermeres per les cures més crítiques. Però en aquell moment, tota l’ajuda, tota, de la brigada cubana, voluntaris, estudiants de medicina, d’infermeria... tota va ser útil.

S’ha sentit molt qüestionat? L’han acusat, per exemple, de negar-se a abaixar-se el sou.

He donat explicacions d’això diverses vegades, no hi vull tornar. Faig la meva feina el millor possible i tothom pot tenir la seva opinió, el que no puc acceptar és que es diguin mentides i se n’han dit. Però això ja ho he contestat i és aigua passada.

És imminent la vacunació. Li va sorprendre la baixa adscripció inicial dels professionals sanitaris?

Tradicionalment l’adherència de la vacunació dels sanitaris en general, la de la grip estic parlant, no ha sigut gaire alta arreu. Els sanitaris, com tothom, poden tenir certs dubtes. Però això està canviant ràpidament quan hem començat a fer accions d’explicar per què aquestes vacunes s’han desenvolupat en tant poc temps, els passos que s’han seguit, les garanties de seguretat, els beneficis i també els efectes secundaris que poden produir.

Cap a la primavera/estiu hi pot haver una immunització gran de la població?

Dependrà de dos coses, que el ritme d’arribada de vacunes que preveiem que pugui ser es vagi complint i dos, del grau d’acceptació de la població. A Andorra, partim d’un cert grau d’immunització de la població alt, hem tingut una de les epidèmies més fortes del món, i aquí també hi ha un èxit del sistema sanitari, i amb tot i això els resultats han estat bons. Però tenim un grau d’immunització alta perquè molta gent ha passat el virus, afortunadament la majoria han estat asimptomàtics. Comptem que és més del 20% de la població, si afegim un 40% més de la població que no ha passat la malaltia que s’immunitzi, previsiblement a l’estiu podríem tenir aquest 60 o 70%.