“Hi ha gent que necessita un trasplantament i no pot esperar”

La presidenta de l’Associació de trasplantats i donants d’Andorra exposa la seva visió sobre l’impacte de la pandèmia i les urgents necessitats del col·lectiu que representa.

L’activitat hospitalària es va aturar pràcticament a tot el món durant el primer confinament. Què va suposar això per al seu col·lectiu?

Com a tot el món, va suposar una frenada en sec del ritme constant que hi havia. Amb la que ens ha caigut a sobre tothom ha bolcat els seus esforços a aturar la pandèmia, però això no treu que a nosaltres ens dolgui. Hi ha gent que necessita un trasplantament i no pot esperar perquè li va la vida. Nosaltres tenim una persona d’aquí a Andorra que la van trasplantar de medul·la durant el mes d’abril i és l’únic trasplantament que va fer l’Hospital Clínic aquell mes.

Com va ser possible el seu cas?

El seu trasplantament ja estava programat per fer-lo abans de la pandèmia. El que passa és que el seu donant es va posar malalt i es va haver de posposar. És a dir, va ser un trasplantament que se li va fer a l’abril però que s’hauria hagut de fer al febrer.

Quantes persones representa Atida?

Et puc dir que la nostra associació té un centenar de socis, però no vol dir que tots estiguin trasplantats. Hi ha gent que és simpatitzant i creu en la donació d’òrgans. No sabem quantes persones hi ha esperant un ronyó, per exemple. Les últimes dades que ens va facilitar la CASS van ser fa dos anys.

La seva gran reivindicació ha sigut la llei de donació d’òrgans...

Ho vam fer moguts per un tema de solidaritat. Totes les persones que estan a Andorra trasplantades ho han estat gràcies a la generositat d’un donant català o francès. Llavors, per què nosaltres no podíem contribuir amb la nostra solidaritat? A Catalunya ens han posat a una llista d’espera amb les mateixes garanties que un dels seus nacionals perquè estan basats en criteris mèdics. No hi ha cap mal que una persona d’Organyà porti un fetge d’un andorrà!

I estan conformes amb el text legislatiu?

Sí, tot i que cal remarcar que la llei diu que tots som donants si en vida no diem el contrari. I obligar és una cosa lletja i a la pràctica no es fa així, ja que els metges demanen el consentiment als familiars. I crec que, encertadament, es va optar per aquesta via de demanar als familiars i no va gens malament perquè el 86% diuen que sí.

De la llei falta, però, desenvolupar els reglaments...

Es va posar un marge de dos anys per desenvolupar els reglaments però no s’ha pogut fer perquè hem tingut la mala sort que ens ha enganxat la pandèmia pel mig. I, clar, d’acord, podem donar òrgans, però com ho fem? Això és el que falta per especificar. Només en el cas de la medul·la òssia sí que s’ha detallat a través d’un programa. Amb tot, la mala sort és que el programa es va posar en marxa el 16 de març, tres dies després que esclatés la pandèmia i crec que ara està bastant aturat.

Té constància si ha tingut resposta la crida a la solidaritat d’aquest programa?

En l’última entrevista que vaig tenir amb el ministeri de Salut, fa un parell de mesos, em van dir que s’havien inscrit una quarantena de persones en el programa però que encara no havien trucat a ningú.

Quin és el procediment per ser donant de medul·la?

Hi ha una pàgina web on t’has d’inscriure i a partir d’aquí una persona del SAAS es posa en contacte amb tu. Primer t’han d’agafar una mostra de sang que entra en un registre mundial. I pot ser que mai et truquin o que un dia et diguin que ets compatible amb una persona que, per exemple, està esperant al Japó. I llavors sí que es faria l’extracció. Tot és gratuït i el trasplantament es faria a l’Hospital de Sant Pau.

Quines altres donacions d’òrgans caldria reglamentar?

El ministre ens va dir que la següent que es reglamentaria seria la de còrnia i després intentarem fer-ho amb les extraccions renals. Però la forma d’extreure òrgans que proposem des de l’associació és que sigui una cosa ràpida perquè en els trasplantaments el temps és clau i tot ha d’estar perfectament sincronitzat. Si tu tens un pacient a l’UCI que ja no se’n sortirà i està en mort cerebral, tu truques a l’hospital amb el qual tinguis un conveni perquè vingui un helicòpter amb els metges extractors d’òrgans i se’ls emportin. En 20 minuts aquests òrgans estan al Vall d’Hebron o a Bellvitge i serveixen per trasplantar.