Silenci Guaidó

Quatre de febrer del 2019. Dinou països de la Unió Europea (UE), entre els quals França i Espanya, signen una declaració conjunta de suport i reconeixement a Juan Guaidó com a “president encarregat de Veneçuela” amb l’objectiu que “convoqui eleccions presidencials lliures, justes i democràtiques”. El mateix dia, el president de França i Copríncep, Emmanuel Macron, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, reconeixen l’escollit president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela com a president del país sud-americà. També aquell mateix dia, Toni Martí convoca un consell de ministres extraordinari –era un dilluns–, per reconèixer Guaidó com a president del país.

L’executiu actuava així en la mateixa línia que la majoria de països d’Europa i altres del món occidental, com els Estats Units, i justificava aquesta decisió en considerar que aquell era el camí per aconseguir eleccions lliures i democràtiques a Veneçuela. En el comunicat de premsa que es va emetre aquell dia el Govern assegurava que l’únic mandat que té Guaidó és convocar eleccions i que en cas que Nicolás Maduro ho hagués fet, el Principat no hauria actuat en aquesta línia.

Sis de gener del 2021. La Unió Europea fa públic un comunicat sobre Veneçuela en què ja no reconeix Guaidó com a president interí del país sud-americà.

Sense deixar de reconèixer-lo com una veu líder de l’oposició al chavisme, els 27 eliminaven aquest títol per a Guaidó, després que el control de l’Assemblea Nacional tornés a mans de l’oficialisme del president Nicolás Maduro. “La UE mantindrà el seu compromís amb tots els actors polítics i de la societat civil que lluiten per tornar la democràcia a Veneçuela, inclòs Joan Guaidó”, recalcava l’alt representant per a la Política Exterior, Josep Borrell. La UE també rebutjava les eleccions legislatives al “no complir amb els estàndards internacionals per a un procés creïble”, i reconeixia que “hi va haver falta de pluralisme polític”, per la qual cosa l’actual Assemblea Nacional es construeix “sobre la base d’unes eleccions no democràtiques”.

Divuit de gener, avui, la situació de Juan Guaió es manté en els llimbs a Andorra. El Govern no ha fet referència a Veneçuela i de facto continua considerant el líder de l’oposició a Maduro com a president del país sud-americà. Fins a tres vegades des del Diari s’ha demanat al servei de comunicació del Govern el posicionament d’Andorra respecte a la situació de Guaidó obtenint la mateixa resposta: cap.