Els comuns exigeixen les transferències

Front comunal per cobrar els imports que porten reclamant les corporacions des de l’any 2017. Això és el que es va trobar el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, durant la seva compareixença a la reunió de cònsols en què, amb el mateix argumentari que va emprar la darrera sessió del plenari del Consell General, va intentar convèncer els dirigents, sense èxit. “Els comuns pensem que hi ha aquest deute pendent de cobrament i volem resoldre aquest tema en poc temps”, va manifestar el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, que va comentar que “la diferència, segons el ministre, radica que, segons ell, no es pot fer el càlcul amb el facturat sinó que s’ha de fer amb el que s’ha cobrat”.

A partir d’aquí, i després que la trobada amb el ministre acabés sense acord, els cònsols tenen previst encarregar sengles informes jurídics a les corporacions que dirigeixen, de manera especial als interventors, per tal de poder-ho plasmar en un document conjunt. Sobre les possibilitats que el cas pugui acabar a la batllia, Majoral va ser optimista i va manifestar que “esperem que es pugui tancar el tema sense necessitat d’acudir als tribunals”. Cal tenir en compte que aquesta posició dels 7 comuns anant a l’una no és habitual, i menys enfront del Govern, ja que hi ha cinc corporacions que estan en mans de la coalició que dona suport a l’executiu, una del PS i una d’Unió Laurediana.

Precisament, sobre aquesta transversalitat va parlar la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa GIli, que va recordar que “aquesta petició ja ve del mandat anterior, quan la majoria dels cònsols no hi érem i alguns partits ja han canviat”. A més a més, Gili va puntualitzar que “sobta que digui que no es canvia el criteri en cap moment i estiguem parlant d’una diferència en els càlculs de 7 milions d’euros”. Així doncs, el següent pas per part dels comuns serà trobar aquest document jurídic comú que permeti abordar, de manera definitiva, la devolució dels 7 milions d’euros o, si per contra, el que preval és el criteri de Govern.

Campanya per l’ADN caní

El cònsol lauredià també va explicar que dilluns començarà la campanya per informar la ciutadania sobre com funcionarà la presa d’ADN dels gossos. Cal tenir en compte que Escaldes no hi participa tot i que no s’hi va tancar en banda a poder entrar-hi en un futur. “Nosaltres respectem el que fa tothom però hi veiem moltes complicacions i que no aportarà els beneficis pràctics, però nosaltres ens quedem al marge perquè no ho veiem, però, si ens equivoquem, no descartem que ens hi puguem afegir més endavant”, va afirmar Gili, que ja el passat mes de novembre va retirar el seu comú del projecte. Finalment, Majoral va recordar que el cost de l’analítica, que serà de 28,08 euros, serà gratuïta per a qui la faci als seus cans durant els vuit primers mesos de l’any.

La reunió de cònsols va abordar altres problemàtiques, entre les quals el canvi de representació a la cambra de poders locals i regionals del Consell d’Europa. Fins ara, Andorra tenia un representant amb veu i vot a la primera, mentre que a la de les regions hi havia representació sense dret a sufragi. A proposta de la institució i ratificada pels cònsols, es passarà a tenir dos representants de ple dret en el poder local i es perd el de la cambra regional. Les funcions les ocupen la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i el d’Ordino, Josep Àngel Mortés, i queden com a suplents Majoral i Gili. Precisament, la dirigent escaldenca va lamentar “la manca de pluralitat política” pel que fa als representants del país i que no reflectia l’esperit dels estatus del Consell d’Europa.