La nova seu de la Justícia va viure ahir el judici per un presumpte cas d’agressió sexual i violació en grau de temptativa. L’acusat del delicte, de nacionalitat portuguesa, va defensar en tot moment la seva innocència, mentre que el ministeri fiscal va demanar tres anys de presó ferma i 5.000 euros com a indemnització. La vista feia referència a uns fets que es van produir durant le mes de març del 2017, quan la presumpta víctima, una dona també de nacionalitat portuguesa, va denunciar davant del cos de policia l’intent d’agressió.
El judici va començar amb una hora de retard a causa que els tècnics de la sala havien de connectar en videoconferència amb els jutjats de Portugal, des d’on declarava la víctima. Un cop solucionats els problemes tècnics, ella va relatar els fets: va explicar que s’havien conegut en un bar, mesos abans dels fets, quan ella estava sortint d’un matrimoni complicat, i que tenia una addicció a l’alcohol. A més a més, va afegir que l’home es preocupava per ella i que la intentava ajudar, i fins i tot quan a causa dels problemes psicològics que tenia va estar ingressada ell la visitava. Amb totes aquestes atencions, la presumpta víctima no va dubtar a qualificar la relació que tenien com d’amistat i que ell “era com un pare”. A preguntes de la defensa, va admetre que “algun dia” a causa del seu estat d’embriaguesa havia dormit a casa de l’acusat tot i que va deixar clar que “mai m’havia fet res”. Entre llàgrimes va dir que “jo hi confiava, no entenc per què ho va fer”. El relat es basava que, després de dinar, com havien fet tants cops, ella va anar al bany i l’home l’esperava a fora. Va ser llavors quan la va agafar amb força i la va fer caure a terra, per després portar-la a l’habitació i un cop al llit, mentre l’home es descordava els pantalons, ella li va etzibar una genollada als testicles i va poder escapar-se, en estat de xoc. Un cop a fora, en lloc d’anar a la policia es va dirigir als seus terapeutes de l’UCO, que la van derivar cap a urgències. La denúncia va ser cursada l’endemà. La forense que la va examinar va dictaminar que les lesions que presentava podien coincidir amb el relat dels fets.
L’acusat va negar els fets i la defensa va bastir la seva estratègia entorn als problemes psicològics de la dona, demanant la lliure absolució del seu patrocinat.